“Yo, la peor del Mundo, no la peor de todas”
Presentació de los “Enigmas de la Casa del Placer” el llibre de Sor Juana Inés de la Cruz.

Els Enigmes de La Casa del Plaer són vint enigmes o endevinalles i cada una d’elles és una “redondilla”. Aquestes són un tipus d’estrofa castellana de quatre versos que rimen en rodó, és a dir, el quart tornant al primer, al mode de l’al·legoria femenina, la que diu una cosa amb una altra cosa, sense perdre l’origen. En tots ells, la resposta a l’enigma o l’endevinalla és “Amor”. Cada “redondilla” desgrana, posant-la en paraules vetllades i intenses, una experiència amorosa mil vegades viscuda a la seva manera per la dona enamorada. En aquest cas, sor Juana Inés de la Cruz amb la Comtessa de Paredes, i reviscuda en cada lectura per les monges i les matrocinadores que constituïen la sobirana Assemblea de La Casa del Plaer.

Les vint experiències o modes en què se’ls presentava a elles l’amor podrien ser, per exemple, partint d’una mateixa: la passió suspesa, el desig sexual, el conflicte amorós, la furtiva conversa sensual, la por a la pèrdua, la llibertat que l’amor atorga a les seves esclaves, la possessivitat, la gelosia, la passió alienada, la mudesa, el plor injustificat, el sí de l’estimada, la timidesa maldestra, la decepció, la humiliació pròpia, el pudor seductor de l’aurora, l’avanç sexual, l’empatia amorosa, l’orgasme femení i la passió de la traïció.

L’enigma està en la seva pròpia dissolució durant l’escriptura i la lectura del relat de l’experiència d’una altra en l’instant de la revelació del propi sentir. Lysi -“dissolució”- és un dels noms d’afecte que utilitza moltes vegades sor Juana Inés en la seva lírica per referir-se a la Comtessa de Paredes María Luisa Manrique de Lara. No és un enigma el què una sent quan està enamorada, sinó la seva dissolució en les paraules fetes carn i imatge. Dissolució reviscuda en cada relectura de la “redondilla” si la lectora coneix l’amor i la sexualitat femenina lliure.