Hem necessitat uns dies de trobar paraules i assosseg, per compartir-vos la pèrdua de la nostra estimada gran artista Lesley Yendell.
Aviat farà un any que ens sorprenia com ningú ha fet omplint el pati de la Bonne amb la seva grandesa i la seva dignitat sobrenatural.
La Lesley ha estat a la Bonne des dels seus inicis, i com recordava fa pocs dies Judit Vidiella en una imatge, fa vuit anys ja compartíem plegades una primera reunió d’artistes de performance, on ella sempre responia a les crides fetes pels espais feministes Ca la Dona, la Bonne, el Festival Fem, el grup Ocells al Cap… La Lesley hi era en totes les accions, i la seva aportació, era imprescindible.
Us convidem a veure el video de la peça Storm Pulse, que va crear “ad hoc” pel pati de la Bonne. Aquell va ser un dia d’epifania en la història de la Bonne, perquè mentre ella prenia el pols a la seva tempesta interior, a fora se n’originava una altra amb pluja i vent, com si la natura i els seus elements ens mostressin una vegada més que ella n’era amiga i els dominava com poques. Amb materials simples, bosses de plàstic, aigua i llum, va inundar l’espai. Ella feia això, tenia aquest do.
La seva obra feta de materials senzills, materials sobrers, naturals, tòries de la vinya, fulles que cauen, farina per alimentar els dies, culleres gegants, teteres immenses perquè no falti te per ningú, raspalls grandiloqüents per pentinar tot allò que ja no cal de la deixalla patriarcal i altres artefactes; és d’una grandesa proporcional a la seva persona i això no passa tan sovint.
La Lesley, ha sabut portar la seva obra de l’espai domèstic a l’espai galàctic, perquè tota ella era com el personatge d’una segona part de Blade Runner que mai es rodarà.
Per sort vam tenir la sort de conversar amb ella, i aquí queda el testimoni per explorar l’univers insòlit d’una artista de la qual, ara que no hi és, prenem el pols a la seva absència.
Ens queda la seva obra com a llegat per aquesta cruïlla imprescindible entre feminismes i art contemporani per a seguir gaudint-la i resignificant la vida, i el seu record per seguir confiant en la bellesa del món.