Un any més posem de manifest la nostra política, que és aquella del fer de cada dia, aquella que transita pels passadissos de La Bonne, entusiasta i tossuda. Aquella que fa que ens comprometem les unes amb les altres, les que arriben de nou o les que fa temps que hi són. La nostra política és la dels feminismes amorosos i rebels alhora, la de la ràbia que es converteix en energia, la de l’abraçada de totes les veus possibles, la de les alegries que responen a l’horror, la de seguir gestant i cultivant petites llavors de bellesa contra totes les guerres, la d’ara i les d’ahir.

Avui traginarem aquestes polítiques a les nostres esquenes i tornarem a sortir al carrer. Sortirem i recuperarem l’espai públic amb el camió de La Bonne, amb la vulva blava com a símbol de què no es pot censurar, com a símbol també dels nostres cossos resignificats, plens d’orgasmes i ferides. Cossos diversos ballant al compàs de la música que ens acompanya, amb l’estimada DJ Nicky posant beats a aquesta gran orquestra de dones que gaudim, perquè el gaudi, avui més que mai, és altament polític. També tornem al carrer per assenyalar el món que no volem, però sobretot per celebrar i reivindicar que la cultura i la xarxa feminista existeix, i tenim la sort de formar-ne part: avui des del plaer i des de saber-nos escoltar.

Estem felices de poder conspirar, estimar, relacionar-nos i crear vincles amb aquesta comunitat de dones i identitats dissidents que ens acompanyeu. Des d’aquestes relacions és des d’on articulem la manera de gestar i cuidar un projecte com és aquest: des del respecte, la visibilitat, i l’orgull de ser dones, lesbianes, bisexuals, trans i un llarg i gras etcètera.

Cada 8 de març celebrem la nostra alegria i resistència: la que es manifesta en cada acte cultural que se celebra a La Bonne, en cada assemblea de les companyes de Sindillar i en els balls compartits, en cada residència que acollim, en cada formació que fem, en cada projecte en què decidim sumar-nos, i en tota aquesta xarxa que fa anys que construïm i que es va ordint i ens demanda més i més corda.

Per això aquest 8M tornem a sortir al carrer. Per seguir cuidant aquesta xarxa, per seguir-la gaudint, i sobretot per seguir-nos nodrint d’aquesta energia feminista que ens omple de vida i desborda carrers i que ens dona la mesura del món que volem, un món on les guerres no caben.