Sindillar recorda els 20 anys de les accions per reclamar la no deportació de les persones migrades i reivindica que la llei d’estrangeria segueix sent violència.

Fa 20 anys que les diverses comunitats migrades, juntament amb Papeles para Todxs, van dur a terme una vaga de fam que exigia a l’Estat espanyol la no deportació de les persones sense papers abans del 23 de gener de 2001.

Sindillar ha recordat la tancada i la vaga de fam a l’església de Santa Maria del Pi, entre d’altres esglésies, en un acte el passat 28 de febrer davant d’aquesta mateixa. Una plaça plena ha donat suport i ha recordat als milers de persones migrades que van participar d’aquesta acció l’any 2001.

La vaga de fam va durar 15 dies. I 47 dies de lluita en 10 esglésies de la ciutat de Barcelona i de Cornellà. Van aconseguir firmar un acord en què es recollien les demandes de les persones tancades.

Gràcies a aquest acord, es va reconèixer per primera vegada l’existència de l’arrelament social i laboral, entre altres.

El tancament de més de 100 dones dins l’església de Sant Pau del Camp, va reivindicar i va aconseguir incloure el dret a denunciar la violència masclista a les persones migrades, sense el perill de ser deportades.

Tot i així, les lluites de les dones migrants aquest 8M segueix present. Per això les companyes de Sindillar us conviden i us convoquen a sumar-vos al tram 2 de la concentració el proper 8 de març. A través del seu activisme tèxtil, les companyes reivindiquen que

“La llei d’estrangeria segueix sent violència masclista!”