Entrades disponibles aquí!
La proposta guanyadora de la convocatòria #Bonnescèniques està de residència artística a La Bonne abans de presentar l’obra a l’Antic Teatre el 25 i 26 de juny.
«“Se Mira Pero No Se Toca, Niña” és un monòleg de moltes veus que pretenen dialogar amb els dols no resolts de la guerra, la migració forçada i el meu present capitalista. A través dels relats de la meva àvia i dels meus familiars, vull reescriure la història d’una forma oral, recuperant els referents dels meus avantpassats, removent i compartint els secrets que formen part de la memòria col·lectiva oblidada.»
La convocatòria de La Bonne conjuntament amb l’Antic Teatre vol donar suport a la creació, divulgació i desenvolupament de les arts escèniques. L’aliança d’espais promoguts per la cultura de base és sempre necessària, però és sobretot en temps convulsos quan es torna imprescindible. Aquesta ja és la quarta proposta de residències escèniques, i volem seguir oferint espais oberts de co-creació durant molt més temps, esdevenint així un espai innovador i un viver de producció i intercanvi.
Esmeralda Colette
Catalana d’extraradi filla d’una infermera gallega i d’un pintor andalús, de família nombrosa i treballadora. He estudiat sempre a l’escola pública, en un ambient precari i divers, envoltada d’un paisatge estancat per la corrupció immobiliària, entre grues, violència, llibres, quadres abstractes i vinils antics.
M’he format a l’Institut del Teatre, he fet treballs molt diversos per sostenir les meves necessitats materials d’existència, crec en l’experiència com a discurs i en la intuïció com a coneixement elevat, canto, escric, dibuixo, soc cocreadora del col·lectiu teatral LAS HUECAS.
Em vull posicionar al centre des dels marges, jugant amb els límits de la teatralitat i la performance, combinant diverses disciplines artístiques com el vídeo i la música en directe, posant sempre el cos i la paraula al servei de la creació escènica; exposant-me innocent, però sinistra, entre l’infantil i l’adult. Mitjançant les arts efímeres, vull qüestionar les relacions de poder i els relats dominants de la història; proposo un joc escènic capaç de destronar el que és seriós i convencional, amb una descarada despreocupació immoral, però conscient del dolor i dels desastres. Vull qüestionar-ho tot des d’una posició d’alegre vulnerabilitat, apropant allò desterrat i oblidat, provocant i col·locant al públic en un rol actiu.