Anunciem els projectes audiovisuals feministes que faran residència a La Bonne!

Ja sabem els 12 projectes que faran residència a La Bonne entre setembre 2022 i febrer 2023. Després de mirar-nos les 28 propostes, volem agrair-vos a totes la vostra participació i destacar la diversitat de mirades i formats dels projectes, i sobretot, la qualitat de tots aquests.

Per decidir els projectes seleccionats hem tingut en compte l’adequació a les bases de la convocatòria: afinitat amb els objectius de La Bonne, projectes en clau feminista, interacció comunitària, i propostes creatives, crítiques i experimentals amb el format visual. També hem tingut en compte la compatibilitat de calendarització entre els mateixos projectes i els espais de La Bonne.

Les propostes seleccionades són les següents:

• El vol de la cigonya, de Berta Vicente i Soumaya Hidalgo. Als seus 27 anys, la Berta ha viatjat a Cuba per estudiar cine documental i continuar la seva vocació com a capturadora d’imatges i tot allò que l’envolta. La Soumaya, als seus 28, viu a Barcelona com a traductora i comença una investigació sobre la desaparició d’un dialecte bereber, la llengua de la seva àvia d’Algèria.

• El lugar que habito de Marcela Toledo, Eugenia D’Ermoggine. Aquest projecte pretén obrir un espai de reflexió sobre les controvèrsies en la mateixa base identitària de les dones de Sindillar a Barcelona.

• Siempre vivas, Mar Lopez Zapata, Diana Zapata, Elena G. Ruiz, Luka Cosculluela. Projecte documental sobre sis dones majors de cinquanta cinc anys que exerceixen el treball sexual. El documental parla sobre la relació entre l’edat, el treball sexual, el plaer, el cos, alhora que fa un recorregut per les vides de les protagonistes. Un homenatge a les seves vides pel llegat que deixen al feminisme inclusiu.

• Foscúria de Joana Giribet, Cecília Nofre, Carla Prat, Alba Lorza, Maria Rafart, Isabel Henriques, Marina Rof, Blanca Castellví. Foscúria és una història que tracta sobre l’èxit laboral i femení, de la costura com una tradició familiar arrelada a les dones. Parla sobre l’obsessió amb el treball i de construir la identitat a través d’aquest, de la feina creativa com un focus de bloqueig personal i un potencial espiral de productivitat i fixació amb generar idees que porti a deixar de tocar de peus a terra i de prioritzar això a cuidar-se i cuidar la resta de l’entorn. 

• Les càmeres i els dies, de Maria Pinell Plana. Projecte audiovisual experimental que explora la memòria de la família de la directora a partir de la història de les diferents càmeres familiars.

• ¿Cómo fue tu vida, abuela? Claudia Estrada, Albina Caballero y Carmen Vázquez Uriol. “¿Cómo fue tu vida abuela?” es la història d’Albina, una dona de 86 anys que sempre havia volgut ser actriu, però el fet de néixer en un petit poble agricultor de Saragossa, l’haver de cuidar els seus set germans i que el seu pare considerés que això era de “fulana” va trencar les seves il·lusions.

• “Caupolicán 1487”, de Francisca Casas-Cordero. Este corto documental es una reflexión sobre la vejez, los cuidados y el amor, en clave feminista.

• Yo solo quería salir… d’Adriana Galicia, Sara Rodriguez Espías, Sofia Cortés, Emma Galicia Guillén. Curtmetratge de ficció basat en experiències reals de les tres actrius, la Sofia, la Sara i jo mateixa, amigues en la vida real. Aquest curtmetratge, que es troba en fase de producció, tracta de la necessitat de cridar, de dir prou als abusos patriarcals i a l’hora de ballar, de ballar per celebrar que podem ser felices juntes.

• INI (dins) de Montse Folgado. Aquesta obra posa el focus sobre les vegades que les noies, sobretot en època d’adolescència, han patit algun abús o agressió sexual i no han sigut conscients, sobretot per falta d’informació sobre aquest tema, com s’han normalitzat algunes agressions i com això ha afectat en la seva sexualitat al cap dels anys.

• Memòria 2021-2022 de Berta Vicente Salas. Procés d’investigació des de diferents camps d’estudi amb un procés de creació personal i íntim a partir de la revisió de fotografies, vídeos i escrits que he anat generant i acumulant entre els anys 2011 i 2021.

• Alma, d’Elisabet Prandi. Alma, records del present és un curt de una durada de uns 30 minuts que explica la vida de dues noies, l’Elisa i la Maria, que arriben molt joves a Barcelona al 1920 cadascuna per un motiu diferent. Les dues coincidiran a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

• Strana, de Diana Mizrahi. Explica la llegenda familiar que Lucia Antonutti, la besàvia de la director, abans d’emigrar a Argentina a principis dels anys 30, va intentar assassinar a Mussolini. Un exercici imatginatiu des del lloc d’origen que dona peu a reconstruir els detalls del dia en què una dona rural amb quatre fills, va poder canviar el destí de la seva família i el rumb de la història del segle XX.

• Las noches, d’Ana Bovino. Un film documental on un grup de dones i dissidències s’apropia de la història de “Les Mil i una Nits” i reinventa la seva propia Sherezade. En un constant anar i venir entre el relat antic i les seves pròpies històries de vida, es produeix una veu col·lectiva en rebel·lió, un mosaic d’històries de lluita i resistència de l’Argentina contemporània.