Inscriu-te aquí

Les sessions monogràfiques son classes de 3 hores, de 18 a 21h, impartides per expertes en diferents ambits de l’audiovisual i formen part del Laboratori Feminista de Creació Documental de la Bonne. La inscripció es pot fer en bloc o a sessions concretes i el preu és de 12 euros per sessió i 80 euros el bloc (8 sessions).

Documental Social Participatiu. Sílvia Cepero.

24 gener (3 hores)
L’objectiu de la sessió és fer una introducció al Documental Social Participatiu i a la seva metodologia, proporcionar eines per a la creació col·lectiva i debatre al voltant de l’audiovisual com a eina de diàleg, denúncia i reflexió. La proposta d’estructura és la següent:

1. La tècnica audiovisual com eina d’intervenció i transformació social.
2. L’auto-representació audiovisual (Càmera Subjecte).
3. Introducció al Documental Social Participatiu.
   • El procés de creació col·lectiva: El guió col·lectiu, La formació técnica, La realització col·lectiva, El muntatge consensuat.
   • La facilitació en el procés de creació.
   • L’impacte i la distribució.
4. Experiències i metodologies:
   • DSP Retrats Sense Sostre: Procés de creació amb un grup persones en situació sense llar.
   • DSP Puzle: Procés amb un grup de persones amb amputació.
   • DSP Deconstruïnt el Refugi: Procés amb un grup de persones diverses racialitzades, migrades, demandants d’assil i refugiades.
   • DSP Viure al Límit: Procés amb un grup de persones amb diagnòstic d’Intel·ligència Límit.
   • DSP Blessy: Procés amb un grup de dones supervivents de Tràfic d’Éssers Humans.
5. Diàleg de reflexió i tancament.

Ficció i documental: excloents? Belkis Vega

16 febrer (3 hores)
Encara que el cine neix del camp de la no-ficció i en un principi sembla que entre ficció i documental hi havia un abisme, el desenvolupament del cine com un art ha anat omplint de camins aquest abisme, i avui dia ens permet crear sense temor als límits.

Monogràfic sobre Agnès Vardà: Inma Merino.

24 de febrer (3 hores)

Des de l’any 1954 en què, tenint amb experiència com a fotògrafa, però sense formació com a cineasta, va realitzar el seu primer llargmetratge, La Pointe Courte, en el qual conviuen imatges documentals de la vida en un barri, de pescadors de Seta amb la ficció d’una parella en un moment de crisi, Agnès Varda ha fet cinema amb un esperit de llibertat que l’ha dut a traspassar les convencions genèriques i a inventar constantment les seves formes. Fa, per tant, més de sis dècades que Varda crea imatges cinematogràfiques amb una voluntat de testimoniar el real i a la vegada d’expressar el seu imaginari, una tensió que la fa moure entre el documental i la ficció, la naturalitat i l’artifici, la vida i la representació. 

Encara que compartida la seva creació amb J.R., Visages, villages aporta una nova revisió de les constants de Varda, mestressa del muntatge: la fascinació pels rostres i el gust pels retrats, que va començar a realitzar essent fotògrafa; l’atenció a les coses que desapareixen; la sensibilitat feminista; el reciclatge de les pròpies imatges; la construcció fragmentària a la manera d’un collage; els jocs de paraules; la disposició a l’atzar lligada a una actitud oberta a l’inesperat. I, sens dubte, la llibertat que conserva des que, a meitat dels anys cinquanta, va anticipar l’esperit de la «nouvelle vague», els homes cineastes de la qual li han fet molta ombra. Seixanta anys després de l’eclosió del moviment, però, Varda (la feminista Varda, encara que discutida per algunes feministes) emergeix cada cop amb més força. Aquestes són les qüestions que intentarem abordar en la sessió dedicada a Agnès Varda.

Històries de vida. Carla Simón

31 març (3 hores)
Parlar de com les històries de vida es poden traslladar a la pantalla a través de la ficció o el documental; del procés d’escriptura a partir de la realitat, i també del procés de càsting i direcció d’actors no professionals que d’alguna manera pot estar també molt lligat als processos documentals.

L’arxiu trobat: un destí doble. Carolina Astudillo

1 març (3 hores)
Objectiu de la sessió: Conèixer i reflexionar sobre els processos creatius de les diferents cineastas que han treballat amb found footage. Entendre aquestes obres com una forma alternativa d’escriure la història.
Sessió: Aquesta sessió explora les obres de diverses creadores realitzades amb elements de la intimitat -propis i trobats- com cartes, diaris de vida, fotografies i films familiars.

L’emoció com a eina de creació. Sally Fenaux.

17 de març (3 hores)

En el complex procés de creació audiovisual moltes vegades se’ns oblida que una pel·lícula, per a l’espectador, és abans de res, una experiència emocional. Però en molt poques ocasions es convida l’emocionalitat a formar part d’aquest procés o fins i tot a expressar-se, a causa de la seva naturalesa imprevisible, caòtica, incontrolable i desconeguda per a la majoria. Aquest taller convida a les participants a donar-se permís per obrir-li les portes a un procés sense destí concret, sense resultat previsible, oferint-los tècniques i eines que obrin la porta al seu subconscient i creïn un pont d’accés a una emocionalitat plena de saviesa, que en moltes ocasions amaga en el seu saber l’essència mateixa de qui som i de les històries que volem explicar.

Tècniques de preparació i direcció de personatges, Neus Ballús

24 març (3 hores)

Sessió en primera persona, on la cineasta Neus Ballús parlarà de com concep el cinema documental i la seva manera de treballar repassant totes les fases creatives dels seus projectes audiovisuals, des de l’origen de la idea, l’escriptura i reescriptura del guió, fins al rodatge i el muntatge.

Monogràfic: Violeta Kovacsics i Francina Ribes.

7 abril (3 hores)

De la importància de la primera persona o dels materials d’arxiu en el documental feminista a l’ús performatiu del propi cos, la sessió proposa un breu recorregut pel cine i la teoria fílmica feminista dels anys seixanta i busca els seus ecos en l’actualitat, fent un èmfasi especial en la qüestió del “jo”. Es proposa un debat encara perenne entorn al lloc que ha d’ocupar l’experimentació formal també com a posicionament polític dins d’alguns discursos feministes artístics. En aquest sentit, la sessió proposa indagar en imatges proposades de les obres de cineastes com Akerman o Export, en els textos de teòriques com B. Ruby Rich, en la proximitat del cine amb artistes com Cindy Sherman, i en les qüestions de producció que han fet del cine en primera persona una de les línies troncals del documental feminista.