La Bonne té el seu origen en l’Institut de Cultura Popular que va fundar Francesca Bonnemaison a principis del segle XX, al mateix temps que la Biblioteca Popular de la Dona (primera biblioteca pública de dones a tota Europa). Després d’una llarga trajectòria de canvis i lluites vàries, la Bonne avui ocupa dues plantes de l’edifici Francesca Bonnemaison, compartint espai amb la Biblioteca, l’Escola de la Dona, i l’Oficina d’Igualtat i Drets Civils de la Diputació de Barcelona.
Inici: la Biblioteca Popular de la Dona i l’Institut de Cultura Popular
Al 1909 Francesca Bonnemaison, pedagoga provinent de família burgesa, va fundar a Barcelona la primera biblioteca de dones pública de tota Europa. Junt amb l’Institut de Cultura Popular que va fundar un any més tard, va crear un espai que va esdevenir pioner de la seva època en la formació de les dones –especialment les obreres–; en el desenvolupament del coneixement científic, artístic i manual, i en el foment del seu benestar material i moral. En paraules seves, el seu objectiu va ser crear un “espai on combinar lo útil amb lo agradable“.
De la seu inicial de la parròquia de Santa Ana es va passar al carrer Elisabets. I al 1922 es va inaugurar l’edifici al barri de Sant Pere on actualment conviu amb l’Oficina d’Igualtat i Drets Civils, la Biblioteca Francesca Bonnemaison i l’Escola de la Dona –també fundada per ella.
Etapa crítica: la Sección Femenina de la Falange
A finals de la Guerra Civil Espanyola, la Sección Femenina de la Falange va prendre el control de l’edifici i va establir que a partir de llavors el professorat de l’Institut hauria de ser de la Falange. Davant aquesta situació, les dones de l’Institut van trencar-hi relació, i al 1941 van signar la cessió de l’edifici a la Diputació de Barcelona però amb una clàusula específica i determinant on s’exigia que aquesta s’hauria de fer càrrec de continuar l’obra iniciada per l’Institut de Cultura de la Dona i que per tant, l’edifici seguiria sent per les dones.
Etapa reivindicació: la recuperació del Llegat Francesca Bonnemaison
Després d’una etapa de canvis en què l’edifici va acollir l’Institut del Teatre durant la transició, quan s’anuncia que aquest es trasllada, l’historiadora feminista Isabel Segura, que és coneixedora de la clàusula que determina l’ús de l’edifici per les dones, s’inicia una etapa reivindicativa als anys 90 de la mà del moviment feminista de Barcelona: més de 80 entitats van signar un manifest que reivindicava la recuperació de l’espai com a centre de cultura de dones. Paral·lelament es va obrir un debat per anar definint el perfil del nou centre de cultura de dones.
“Volem un espai de dones per a vertebrar i expandir les produccions culturals femenines, tot superant la dinàmica que ha fet que les expressions i produccions de les dones hagin estat històricament amagades, tergiversades, inadvertides, o simplement capitalitzades per altres”.
Al 2003 l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones va signar amb la Diputació de Barcelona un conveni per fer ús de dues plantes de l’edifici amb futura ampliació del conjunt de l’edifici i amb prioritat d’ús dels espais dels teatres. Un any després, es va fer la inauguració formal de l’Espai Francesca Bonnemaison i amb ella naixeria el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
Nova etapa: La Bonne
Al 2012 el centre de cultura va patir les conseqüències de la crisi amb fortes retallades en el seu pressupost i que van fer trontollar la seva existència. És en aquest context que la Diputació de Barcelona, en el moment de renovar el conveni de cessió d’espais de la Bonne, no només retira el 100% de la seva aportació econòmica sinó que fa un intent de re-apropiarse dels espais de la tercera planta. La comunitat de La Bonne planta cara i aconsegueix, una vegada més, preservar l’espai lluny dels interessos de fiscalització i privatització per part de la Diputació de Barcelona. Malgrat les dificultats econòmiques i el context de precarietat global, el Centre de Cultura es va reafirmar en la seva voluntat de continuar amb l’obra de Francesca Bonnemaison i així va iniciar una nova etapa amb un nou nom: La Bonne.
El nou projecte s’emmarca dins d’una etapa on es marca una sèrie de nous objectius:
* Consolidar-se com un espai feminista de trobada, intercanvi i creació de dones dirigit al conjunt de la societat
* Fidelitzar la mixta i heterogènia Comunitat Bonne des d’una praxis interseccional, anti-racista i decolonial.
* Posar en pràctica una lògica circular en la promoció de la cultura de les dones: Formació > Producció > Difusió > Arxiu
* Esdevenir un punt de trobada de les dones del món de la cultura i dels diferents feminismes de Barcelona
Nota: Aquests objectius són un resum del que es va consensuar en una assamblea extraordinària en la qual van participar més de 60 sòcies. Els objectius sencers es recullen en els Estatuts de la Bonne.
Darrers anys: #LaBonneNoEsToca
En els darrers anys, des del 2017 fins al 2019, moment en què s’havia de renovar el conveni de cessió d’espais per part de la Diputació, una vegada més, La Bonne es veu amenaçada en un intent de no renovar el conveni, per fer un ús de l’edifici amb objectius que es contraposen als motius per el que va ser construït per les seves fundadores.
La Diputació de Barcelona, ha iniciat una progressiva privatització dels espais de l’Edifici Bonnemaison, com són els teatres i el pati, de manera que per tal de lucrarse els lloga per a realitzar esdeveniments que res tenen a veure ni amb les dones ni amb els feminismes. És per això que el març del 2019, la Bonne es va plantar i va iniciar la campanya de denúncia #LaBonneNoEsToca #LaBonnePerLesDones, recollint mes de 5000 signatures en pocs dies i el suport de més de 96 entitats per impedir aquesta progressiva privatització dels espais que pertanyen legítimament a les dones. A dia d’avui, La Bonne segueix pendent d’una proposta formal per part de la Diputació per a la renovació del conveni, i aquesta segueix fent una mala praxis dels espais.