La Bonne reclama l’edifici Bonnemaison a la Diputació per via contenciosa

Barcelona, 28 de maig de 2026 · L’Associació Promotora del Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison —coneguda com La Bonne— ha presentat una reclamació formal davant la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret (PSC), per recuperar la propietat de l’emblemàtic edifici del carrer Sant Pere Més Baix, 7-9 de Barcelona. L’entitat al·lega que la cessió de l’immoble durant la dictadura franquista va ser una confiscació encoberta, i es recolza en la Llei estatal de Memòria Democràtica del 2022 per exigir-ne la reversió.

Un origen històric i pionera a Europa
L’edifici té un valor simbòlic extraordinari per al moviment feminista català. L’any 1909, Francesca Bonnemaison va impulsar la primera biblioteca pública de dones de tota Europa. El 1922, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona —creat, gestionat i finançat íntegrament per dones— s’instal·là definitivament a l’immoble del carrer Sant Pere Més Baix. En el seu moment d’esplendor, als anys vint i trenta, prop de 30.000 dones passaven cada any per les seves instal·lacions, on s’impartien des de classes d’idiomes fins a formació professional en àmbits poc habituals per a les dones de l’època, com la delineació o la fotografia.

La confiscació franquista
Segons la documentació aportada per l’associació, basada en una investigació de la historiadora Isabel Segura i les juristes Marisa Fernández i Eugenia Canal, l’Institut funcionava amb plena normalitat i salut econòmica fins al juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil, les responsables de l’entitat es van trobar sota una pressió creixent per part de les noves autoritats franquistes. Pilar Primo de Rivera, cap de la Sección Femenina de Falange, va visitar l’edifici el febrer de 1939, i en els mesos següents la Falange va maniobrar per prendre’n el control.

L’any 1940, sota aquestes pressions, la Junta General de l’Institut va acabar cedint tot el patrimoni de l’entitat —incloent-hi l’immoble— a la Diputació de Barcelona, amb la condició explícita que es continués l’obra social de l’Institut. La Bonne considera que aquella cessió no va ser voluntària sinó forçada, i que el pretext de dificultats econòmiques que s’hi va al·legar era fals, com demostren les actes de l’entitat.

La naturalesa real de l’operació quedà al descobert dos anys després: el 1942, la Diputació va cedir gratuïtament l’edifici a la Sección Femenina de Falange durant 25 anys, vulnerant de manera flagrant la condició pactada. La formació en va assumir la direcció amb plena llibertat, sense cap ingerència que no fos la de la «jerarquía política del Movimiento».

Un incompliment que s’ha allargat dècades La Bonne recorda que la condició de la cessió —continuar l’obra cultural i social de l’Institut— mai no ha estat complerta per la Diputació. Amb el pas dels anys, l’edifici va acollir una escola d’enginyeria de la Universitat Politècnica, i posteriorment l’Institut del Teatre, usos del tot aliens a la cultura de les dones.

Des del 2003, gràcies a la mobilització del moviment feminista de Barcelona, La Bonne ocupa una part de l’edifici mitjançant convenis de cessió d’ús amb la Diputació. Tanmateix, l’entitat subratlla que en l’actualitat no hi ha cap conveni vigent, i que la situació és insostenible.

El fonament legal: la Llei de Memòria Democràtica
La reclamació de La Bonne es fonamenta en l’article 31 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, que reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats per raons polítiques, ideològiques o de consciència durant la Guerra Civil i la dictadura. La llei reconeix expressament les associacions feministes i institucions educatives com a entitats amb dret a reclamar aquesta restitució, i fa una menció especial a la repressió patida per les dones que van exercir un paper actiu en la vida intel·lectual i cultural del país.

Subsidiàriament, si la cessió fos considerada legalment vàlida, La Bonne demana la resolució del contracte per incompliment de la condició essencial que la motivava, d’acord amb l’article 1.124 del Codi Civil.

L’entitat ha anunciat també que inclourà l’immoble en la base de dades de béns confiscats pel franquisme que elabora el grup d’investigació ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, un projecte finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica concebut com a eina de suport per a reclamacions judicials.

La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison agrupa a més de 90 entitats i és un viver de producció, cocreació i difusió de cultura de dones que treballa amb especialitat els àmbits audiovisual i performàtic. Amb un posicionament clarament polític i singular, es presenta com un espai de trobada, intercanvi i creació d’aquelles activitats que conceben l’art i la cultura com a eines de transformació social, i com un dels pocs espais públics tenen les creadores al centre de la ciutat.