Donar a sentir. La vida audiovisual neix d’una combinació punyetera entre imatges i sons. Filmar el so implica crear sentit. Construir una experiència vivent en l’altra. El cinema que parla a l’oïda. Qualsevol narració s’escriu i s’entén gràcies a la capacitat empàtica i amorosa entre persones i gràcies a la capacitat d’escolta i temor entre elles. Aquesta tensió permanent en forma de relat no és entretinguda. ÉS. Com es tradueix aquest veritat narrativa en un llenguatge específic per a la imatge i el so? Aprendre a fabricar idees pròpies, que explotin en l’altra. Aquesta és l’excusa de les sessions de dues hores on tindrem la possibilitat de sentir-veure, pensar, escriure, filmar mentalment i donar a sentir.

• Total d'hores: 36 hores
• Horari: Del 5 al 28 de juny Dimarts, dimecres i dijous de 17hs a 20h.
• Preu: 270€ (15% descompte si ests Sòciasimpatizant, 20% descompte si ets Sòciamiga, usuària del carnet Jove, membre del GAC, APdC, PROA, AADPC, Dones Visuals, SGAE o graduada/graduat de l’Institut del Teatre).
• Màxim de persones: 12
• Programa:
  Temari:
  – Exercicis d’escolta activa, escolta ampliada i escolta reduidíssima.
  – Existim abans de néixer? Hi sentim abans de néixer? Morim sense sentir?
  – Crear. Atrevir-se a matar.
  – El cinema mut no era silenciós. Per què s’apren el cinema sense so? La fàbrica de donuts.
  – El cine sonor avui. Cinema que parla. Cinema sord.
  – Cinema per sentir amb altres òrgans. Fritz Lang. Robert Bresson. Tarkovsky. Ingmar Bergman. Vera Chytilová. David Lean. Jasujiro Ozu. Jaques Tati. Lucrecia Martel.
  – Apropar-se a la idea des del so. Allò impossible.
• Professora:
  Eva Valiño. (Barcelona, 1969) Sonidista. S’ha format a Barcelona, Nova Orleans i Cuba. Ha treballat amb directores com Icíar Bollaín, amb qui va guanyar el Goya al Millor So l’any 2004 per Te doy mis ojos, i Manuel Martín Cuenca, que va rebre la nominació als Goya per Millor So amb Caníbal el 2014. Recentment ha estat nominada a la categoria de so dels Premis Gaudí 2018 per Estiu 1993 de Carla Simó. En paral·lel al seu treball en enregistrament de so directe al cinema, es dedica a la recerca acadèmica i la docència d’expressió sonora en seminaris universitaris. Amb Javier Rebollo ha rebut el Premi al Millor So del Festival de Cinema Mediterrani de Larissa pel curt El equipaje abierto i per En Camas separadas, al Certamen Nacional de Curtmetratges de Medina del Campo. També ha rebut el Premi al Millor So per Adiós, de Nacho Ruiz Solanas.