El sensellarisme afecta moltes més dones de les 965 que es calcula que hi ha en aquesta situació a Catalunya segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Això representa el 42% de les 2.323 persones comptabilitzades a l’INE de 2022, però no tenir una llar no és només sinònim de no tenir sostre, sinó que també vol dir viure en infrahabitatge, viure amb la parella agressora, ocupar un pis per necessitat, rellogar una habitació o residir al mateix domicili de la família per a la qual treballes.
El sensellarisme afecta de forma diferent a homes i dones. En el cas d’elles, estan exposades a més violències, estigmes i dificultats només pel fet de ser dones. Els estudis, les enquestes i les notícies acostumen a fer referència només a testimonis masculins, fet que dona un punt de vista parcial del
fenomen. A més, sovint s’associa sensellarisme a homes que no tenen sostre i dormen al ras, però què passa quan una dona acaba dormint al carrer? Com s’aborda el sensellarisme des de la prevenció i amb perspectiva de gènere? Què fan entitats i administracions al respecte?
En aquesta exposició coneixeràs històries reals de dones que en un moment o altre han patit o pateixen situacions de sensellarisme sovint invisibilitzades. Dones que intenten tirar endavant malgrat la crisi econòmica arrossegada des de 2008, una pandèmia inesperada, condicions socials cada vegada més extremes, i constants episodis de violència masclista, institucional o administrativa. Històries de dones que, sens dubte, són lluitadores i supervivents en un sistema masclista, capitalista i racista.
Sobre l’autora
L’equip de l’Agència Talaia, en especial la Claudia Frontino, té una àmplia experiència en el camp del periodisme centrat en el sensellarisme femení.
L’octubre de 2021, Frontino va publicar aquest reportatge al diari Ara fruit d’un any de recerca i on dóna a conèixer el testimoni de 10 dones que han
viscut o viuen en primera persona el sensellarisme.
Frontino va poder escriure i fotografiar les històries del reportatge gràcies al finançament del Premi Montserrat Roig al Periodisme i la Comunicació
Social de Barcelona en l’àmbit de la promoció de la investigació en l’àmbit del benestar social a Barcelona que atorga l’Ajuntament de Barcelona.
Després, la periodista i fotògrafa ha rebut el Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere, el Premi de Periodisme Feminista María Luz Morales i
el Premi de Periodisme Solidari Memorial Joan Gomis pel reportatge publicat.
Del 4 al 30 de maig de 2023, al hall de l’Edifici Francesca Bonnemaison.