Fa poques setmanes era 8 de març i cavalcàvem juntes els carrers creixent com la lluna, que ens anunciava sense saber-ho, l’últim ball abans d’aquesta pausa planetària.
Avesades a galopar primaveres, no ens esperàvem que una sacsejada ens portaria a escriure aquestes línies des de casa. Des de casa però, espai polític de les dones per excel·lència, seguim fent poètica i política persistents i amatents.
Ara ens reunim per zoom, en pijama i sense sostens, (això sí!) mentre ressonen arreu les nostres mares feministes dels setanta…”Abajo el sujetador!”
A la Bonne, l’any 2012 ja vàrem haver d’emprendre un ERO amb la retallada del 90% de les subvencions sota la coartada de la crisi, quan la suma de dones i cultura va ser diana perfecta per la precarització. Tot i això, vàrem remuntar i transformar el projecte. Enguany encetàvem una certa estabilitat amb els vents favorables cap a una negociació del conveni a favor de La Bonne, amb el nou govern de la Diputació de Barcelona. Ara, després d’anys de molt d’esforç i compromís per mantenir el projecte viu, ens haurem d’enfrontar a un ERTO i a la incertesa del que ens depara aquesta crisi de caràcter global, una vegada més, a les dones i a la cultura.
Ja sabíem i hem constatat que no canviarem “la casa de l’amo amb les eines de l’amo” i sabedores d’això, els darrers anys hem decidit fer la nostra pròpia caixa d’eines amb la confiança, l’entusiasme, la creativitat, el compromís, la tendresa, la ràbia, el plaer, l’empatia, la força, la fragilitat, la cuina, els crits, la paciència i les urgències; però sobretot, amb la decisió de construir una comunitat àmplia i diversa que fes d’aquesta casa un refugi i una festa de creació permanent, el termòmetre de la qual fossin els somriures entre passadissos, les abraçades i l’amabilitat dels dies.
Amb aquesta caixa d’eines en mà hem construït casa nostra. Una casa oberta. Lluitadora i tendra, generosa i contradictòria, ferma i inestable. Un espai on seguim conspirant a favor de totes les pluralitats i on desbordem els límits legals que ens imposa la Llei d’Estrangeria amb la nostra amistat i compromís, i que fan que avui, en ple confinament, ens arribi la meravellosa notícia de la victòria d’un judici que ha estat llarg i desesperant: la nostra companya Rose i el seu fill, tindran per fi els papers.
És en aquest marc que volem posar especial atenció a la singularitat de les nostres companyes més vulnerabilitzades d’aquest ecosistema que és la Bonne, les companyes de Sindillar, que ara s’han quedat sense feina i viuen una situació alarmant. Us proposem doncs donar suport a la seva puntada de fil subversiva perquè elles, lluny de quedar-se paralitzades, han fet mà una vegada mes de fil i agulla i han creat les SindiRebels, nines de drap que són ja una icona de resistència en temps estranys i que quan això passi (que passarà això també) es convertirán en els souvenirs subversius que ens faran companyia a casa, aquestes cases nostres, que són més de nines de drap, que de barbies.
Per tot això us volíem escriure, per tot això i per dir-vos que us pensem, que us acompanyem en les pèrdues o en la febre i que seguim connectades. Que aquest virus no farà trontollar els fonaments d’aquesta casa nostra, que aquest confinament farà retrobar-nos amb ganes d’abraçades infinites i que sigui quin sigui l’escenari que la barbàrie patriarcal ens tingui preparat; sigui la distopia més grotesca, sigui el 5G, les biopolítiques més perverses, les fronteres més rígides, les vacunes més innecessàries, els microxips de Bill Gates, un nou desordre mundial, la retallada de drets fonamentals o dels pressupostos de la cultura, (aquesta que continua sense considerar-se un bé de primera necessitat tot i la música, els llibres, el dibuix, la poesia i les arts que ens acompanyen aquests dies, fent-los menys hostils) sigui quin sigui aquest escenari, ens trobarà amb ganes de seguir vivint vides vivibles per a totes i amb cossos oberts a la vida i a l’Eros i no al Thanatos, amb la caixa d’eines a punt com qui tragina una farmaciola per fer les cures que calgui. Una farmaciola atenta a les cures mil·lenàries de les nostres àvies remeieres, plenes de farigola, equinacea, àrnica, artemisa i també mms (diòxid de clor) si cal, però sobretot plenes de rebel·lió i creativitat, perquè a la Bonne seguirem treballant juntes i amb vosaltres per les cultures de les cures, ara més que mai.
Amb feminismes d’amors en temps de pors;
Marta Vergonyós Cabratosa, Norma Falconi Fabara, Karina Fulladosa Leal;
I l’equip de gestadores: Rocío Campaña Mora, Neus O. Bonachera, Montse Sánchez de Serdio Martín, Glòria Marcet Trullàs, Marta Goñi Fernández, Míriam Sánchez García, Èlia Farrero López i Mariona Marcet Blasi.
COL·LABORAR AMB LES SindiRebels, ÉS MOLT FÀCIL:
Per una donació a partir de 5 euros al següent número de compte tindràs una SindiRebel inèdita i irrepetible després del confinament:
ES18 0081 0057 3900 0214 3120 (banc de sabadell)
“Las hacemos desde nosotras, es un pedacito de nuestra cultura, nuestras vivencias.
Con las aportaciones podemos reforzar nuestra red. Estas, van a nuestras compañeras
que se han quedado sin ingresos y para la compra de insumos preventivos para aquellas que continúan trabajando en condiciones inseguras.”
Sindihogar – Sindillar