Contrazines feministes és un club de lectura per recórrer acompanyadis les genealogies del pensament cinematogràfic feminista.
Durant aquesta quarta edició posarem en relació textos clàssics amb d’altres més contemporanis. A través de la lectura dels més actuals esperem mostrar que l’escriptura cinematogràfica que desenvolupen els feminismes està conformant un corpus que creix i impregna diferents dimensions: la creació, la reflexió, la recepció.
Són moltes les autores que, com Gloria Wekker, Andrea Weiss o Lis Rhodes han desenvolupat eines teòriques que ens permeten pensar i situar-nos davant les peces fílmiques amb mirada feminista, però les universitats i els altres espais de formació les ometen sistemàticament dels seus temaris. A més, tot i que alguns textos són prou coneguts, no hem gosat transitar-los en solitud.
Per això creem aquest espai: per fundar un territori autoorganitzat on fer-nos responsables dels nostres aprenentatges, nodrir-nos d’eines per pensar les peces fílmiques amb les quals ens relacionem i donar vida a coneixements compartits. Per a no ennuegar-nos amb la semiòtica i les al·lusions a la psicoanàlisi i per assaborir millor els textos (molts d’ells, densos i complexos), proposem llegir-los plegades i així transformar-los en materials accessibles. Perseguint aquest objectiu, la segona meitat de cada sessió estarà dedicada a la creació d’un fanzine col·lectiu on recollirem les nostres visions i reflexions sobre el que hem llegit.
Trobaràs el formulari d’inscripció al final d’aquesta pàgina. El termini d’inscripció estarà obert fins a l’11/12/25. Es prioritzaran les persones que puguin assistir a totes les sessions.
Com funciona?
– Sessions de dues hores de durada: de 18.00h a 20.00h.
– Aportació econòmica (12€/per participant) per a cobrir despeses relacionades amb convidades, material i fotocòpies.
– Per a cada sessió es proposen dues lectures a comentar. Els textos són en anglès, català o castellà i es faciliten prèviament.
– A més a més de les lectures, es farà una part de creació per a l’elaboració d’un fanzine final! Les peces de cada participant, que poden ser individuals o col·lectives, poden tenir formats diversos (text crític, poètic, fotografia, il·lustració, collage…). Cada persona pot aportar allò que la faci sentir més còmoda. La sessió del 12 de juny consistirà, precisament, a compartir totes les nostres creacions i pensar juntis en la maquetació del fanzine.
30 de gener: Fracàs i felicitat queer
En el projecte capitalista, les idees de fracàs i felicitat han fiscalitzat sempre la nostra mirada i han dictaminat allò que considerem com a dolent o bo en la nostra experiència i consum de la cultura. En aquesta sessió proposem problematitzar aquests dos conceptes com a pràctica de resistència queer, tot revisitant l’engranatge narratiu dels clàssics de l’animació i els finals suposadament feliços de les pel·lis que han fet “història”.
27 de febrer: Un sentiment queer quan ens mirem: altres cinefílies possibles
Tradicionalment, la cinefília ha estat considerada un espai masculinitzat. Per trencar amb aquesta tradició, la investigadora Ros Murray ens anima a pensar en una “nova cinefília lèsbica” que sigui butch, femme, trans, no binària i absolutament disruptiva. Aquesta cinefília, tal com analitza l’Andrea Weiss, ja estava present en el cinema clàssic, on les espectadores lesbianes i bisexuals realitzaven lectures de resistència de les imatges homoeròtiques. Aquesta sessió indagarà en totes aquestes (i altres) cinefílies queer.
20 de març: Sobre estar malalta: un llenguatge per narrar el malestar
Després de conviure durant un temps amb la malaltia, moltes artistes han utilitzat els seus llenguatges de preferència per poder fer crònica i recuperar el relat sobre els seus malestars. Barbara Hammer i Audre Lorde, per exemple, van documentar els seus càncers a través d’imatges i entrades de diari. Anne Charlotte Robertson va filmar el seu relat sobre els TCA, i Virginia Woolf va escriure sobre les seves depressions. Cada narració esdevé una manera de relacionar-se amb el dolor i els canvis del cos.
17 d’abril: Descolonitzar la producció del relat
Criticar la blanquitut implica assenyalar l’opacitat de les estructures de poder, la violència i els límits epistemològics que la sustenten, com el silenci dels arxius davant determinats subjectes i col·lectius històrics. Per això, convoquem la narrativa especulativa, no per restaurar una veritat històrica plena, sinó per eixamplar els murs del que és representable, visible i vivible.
15 de maig: Creacions íntimes: maternitat, herència i memòria
La quotidianitat convertida en herència: silencis, rituals i petits gestos sovint són fils que ens revelen la connexió profunda entre filles i mares. A través dels textos de Chantal Akerman i Ursula K. Le Guin parlarem del significat de filmar la intimitat i de la relació entre maternitat i creació. De vegades, recordarem des del retrat familiar; d’altres, des de moviments visuals que ens suggereixen tot allò que les paraules no han pogut capturar.
12 de juny: Sessió de creació
En aquesta sessió compartirem els textos i les propostes artístiques que hem estat treballant al llarg de les sessions, i imaginarem com serà el fanzine que farem entre totis.
17 de juliol: Festa i presentació del fanzine 2026!