SESSIONS MONOGRÀFIQUES dins de la formació del Laboratori Feminista de Creació Documental

1. (Re)pensar la realitat des de l’audiovisual found footage a l’era del superàvit audiovisual. Ingrid Guardiola | 29 de novembre 2019 | De 18h a 21h Aquesta sessió pretén pensar el lloc que han ocupat las imatges en la cultura desde l’assaig i l’apropiació audiovisual. Si el cinema i la fotografia van néixer en paral·lel al remuntatge, Internet s’ha convertiten un lloc privilegiat per a l’apropiació i la remescla, per a assajar les imatges que ens bombardegen diàriament des de totes les pantalles. El cinema, el vídeo, la televisió, Internet… poden ser, tant un femater d’imatges i d’informació com un laberint de destins creuats que facin de les imatges un moment fèrtil en la producció de cultura i de coneixement, tal i com ha demostrat la història del cinema documental del segle XX. Aquest excés d’imatges s’ha convertit en una ceguera transitòria, per això, l’assaig i l’apropiació audiovisual són més necessaris que mai per entendre el món-en-imatges que ens envolta.

2. Somiar, escriure, produir i dirigir desde l’emoció
Sally Fenaux | 5 de desembre 2019 | De 18h a 21h
Si hi ha alguna cosa de les narratives del femení que és representat una i una altra vegada a diferents llocs del món, cultures i contextos socials, és ser ésser emocionals. En tenir una connexió més profunda ambels sentiments, les emocions iles experiències del cos. I sigui cert o no, el patriarcat ha desposseït a al masculí de gaudir, patir i expandir-se en l’emocional, però ha permès a las dones a fer-ho, encara que sigui de manera privada. El privilegi de l’emocional. La creació audiovisual potser més que una disciplina del món del disseny o de la comunicació. Potser un art que no només es veu, es llegeix en els seus codis i s’enténde manera racional, sinó que apel·la a la emoció. Però molt poques vegades es crea i es treballa des de l’emoció mateixa. La indústria del cinema funciona com un rellotge, “el temps són diners” diuen, i hi ha poc espai per l’imprevisible. Aquest taller convida a les participants a proposar-se treballar des del caos, des de l’incontrolable, en definitiva: des de l’acceptació. A somiar, escriure, preparar i dirigir les seves obres audiovisuals des de les emocions i l’espiritualitat. Des de la seva connexió amb elles mateixes o amb el tot, segons la fe i l’espiritualitat (o la falta d’ella) de cadascuna.

3. Monogràfic amb Neus Ballús Neus Ballús | 12 de desembre 2019 | De 18h a 21h Sessió en primer persona, on la cineasta Neus Ballús parlarà de com concep el cinema documental i la seva manera de treballar repassant totes les fases creatives dels seus projectes audiovisuals, des de l’origen de la idea, l’escriptura i reescriptura del guió, fins al rodatge i el muntatge.

4. Subversió en primera persona Violeta Kovacsics | 17 de desembre | De 18h a 21h De la importància de la primera persona o dels materials d’arxiu en el documental feminista a l’ús performatiu del propi cos, la sessió proposa un breu recorregut pel cinema i la teoria fílmica feminista dels anys setanta, busca els seus ecos en l’actualitat, i se centra especialment en la qüestió del “jo”. Es proposa un debat encara perenne, al voltant del lloc que ha d’ocupar l’experimentació formal, com posicionament també polític, dins dels discursos feministes artístics. En aquest sentit, la sessió proposa indagar en les imatges proposades de l’obra de cineastes com Akerman o Export, en els textos de teòriques com B. Ruby Rich, en la proximitat del cinema amb artistes com Cindy Sherman, i en les qüestions de producció que han fet del cinema en primera persona una de les línies troncals del documental feminista.

5. Agnès Varda: el cinema com a testimoni del real i expressió de l’imaginari Imma Merino | 24 de gener | De 18h a 21h Des de l’any 1954 en què, tenint amb experiència com a fotògrafa, però sense formació com a cineasta, va realitzar el seu primer llargmetratge, La Pointe Courte, en el qual conviuen imatges documentals de la vida en un barri de pescadors de Seta amb la ficció d’una parella en un moment de crisi, Agnès Varda ha fet cinema amb un esperit de llibertat que l’ha dut a traspassar les convencions genèriques i a inventar constantment les seves formes. Fa, per tant, més de sis dècades que Varda crea imatges cinematogràfiques amb una voluntat de testimoniar el real i a la vegada d’expressar el seu imaginari, una tensió que la fa moure entre el documental i la ficció, la naturalitat i l’artifici, la vida i la representació. Aprofundirem en les constants de Varda, mestressa del muntatge: la fascinació pels rostres i el gust pels retrats, que va començar a realitzar essent fotògrafa; l’atenció a les coses que desapareixen; la sensibilitat feminista; el reciclatge de les pròpies imatges; la construcció fragmentària a la manera d’un collage; els jocs de paraules; la disposició a l’atzar lligada a una actitud oberta a l’inesperat. I, sens dubte, la llibertat que conserva des que, a meitat dels anys cinquanta, va anticipar l’esperit de la «nouvelle vague», els homes cineastes de la qual li han fet molta ombra. Seixanta anys després de l’eclosió del moviment, però, Varda (la feminista Varda, encara que discutida per algunes feministes) emergeix cada cop amb més força.

6. Cinema accentuat. El documental com a resposta estètica a la immigració i a l’exili
Tania Adam
| 31 de gener | De 18h a 21h
Collage de micro-històries íntimes plenes de referents autobiogràfics, projectes ficcionals i testimonis reals realitzats per dones a l’exili o en la diàspora. Peces que estimulen a l’espectador al colar-se entre les esquerdes obertes per l’experimentació formal amb posades en escena audaces, on el joc amb la banda sonora i visual subverteixen expectatives gràcies a l’economia dels medis tècnics utilitzats i a la respectuosa distància entre la directora i els subjectes filmats. Obres que provoquen la creació d’espais i de trobades afectives amb l’audiència alhora que exploren universos de desig, ansietat i afectes de l’home i la dona de la diàspora a Europa i Amèrica.