Tania Adam
Maputo, 1979. És periodista i productora cultural. Fundadora i editora de Radio África Magazine.

Neus Ballús
És directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en documental de creació per la Universitat Pompeu Fabra, té experiència com a realitzadora i muntadora de documentals. És cofundadora, amb Pau Subirós, de la productora El Kinògraf.
 La seva primera pel·lícula La plaga (2013) es va estrenar internacionalment a la 63ª edició de la Berlinale, va guanyar quatre Premis Gaudí 2013 i va estar nominada als European Film Award,  als Premis LUX 2013 i als Premis Goya.
Actualment està editant el seu nou llargmetratge, Stafe Only, rodat al Senegal i produït per Ikiru Films, Turanga Films, La Terraza Films, El Kinògraf i Les Films Hatari.

Mercedes Álvarez

El cielo gira (2005), el seu primer llargmetratge ha rebut nombrosos premis internacionals (Tiger Award – Festival de Rotterdam, Primer premi Cinema du Reel de París, Primer Premi Infinity de Alba (Itàlia) o els de Fipresci de la Crítica Internacional, Jurat, Públic i Millor Pel·lícula en el Festival de Cinema Independent de Buenos Aires, pel·lícula revelació i Millor Muntatge del Cercle d’Escritors Cinematogràfics, Millor direcció novell i Millor direcció documental de l’Assemblea de Directors Cinematogràfics Espanyols (ADIRCE) i el Premi Ojo Crítico de Cinema de Ràdio Nacional d’Espanya.
L’any 2008 comença la realització del llargmetratge Mercado de futuros (Rotterdam Film Festival, MIFF Melbourne International Film Festival, Festival internacional de Cine de Guadalajara, etc. Ha estat guardonada amb el Premi Nuevas Miradas, Visions du Réel de Nyon (Suiza), Menció especial en el Buenos Aires Festival Internacional de Cinema Independent (BAFICI), Premi Navaja de Buñuel de Versión Española de RTVE, Millor Documental del festival de cinema espanyol de Nantes, Bienal de Venècia). L’any 2010, va realitzar el poema- assaig sobre el paisatge Cinco elementos para cualquier universo.

Valérie Delpierre
Crea Inicia Films al 2006 amb l’objectiu de de dur a terme projectes, fent especial atenció a les coproduccions internacionals i al desenvolupament de nous talents. Les seves últimes pel·lícules són el documental Thy father’s chair d’Àlex Lora, que es va estrenar a l’IDFA 2016, La Intérprete, documental d’Antonio P. Molero que es va estrenar al festival Des Films du Monde de Montreal, B, de Barcenas, llargmetratge de ficció de David Ilundaín, guardonat amb nombrosos premis i tres nominacions als Goya 2016. Més recentement ha produït Estiu 1993, llargmetratge de ficció dirigit per Carla Simón, representant d’Espanya als Oscars 2018, estrenat a la Berlinale 2017 on va rebre el premi a Millor Òpera Prima, i Los desheredados, curtmetratge híbrid de Laura Ferrés premiat a La Semaine de la Critique del Festival de Cannes 2017. Actualment està treballant en GreyKey de Enric Ribes i Toloriu de Patricia Ordaz dos curtmetratges documentals que han rebut les ajudes de l’ICEC i de l’ICAA, i també està en fase de desenvolupament del llargmetratge de ficció de Pilar Palomero Las niñas, el nou projecte de David Ilundaín, Uno para todos i el documental La Flota de Indias de Antonio P. Molero.

Sally Fenaux
Després d’haver realitzat estudis no oficials de fotografia, vídeo, dansa i interpretació, comença a treballar a rodatges de cinema i publicitat a l’any 2009 a Mallorca. Va estar 5 anys al departament de vestuari per a produccions de cinema i sèries de televisió de tot el món que venien a les Baleares a rodar. Marxa a viure a Amsterdam al 2014, on dirigeix el seu primer curtmetratge, Skinhearts sobre una societat futura on el tacte pell amb pell entre humans està prohibit, per a expressar la seva incomoditat amb la cultura del tacte en el nord d’Europa i els sentiments d’asfíxia que això li generava. S’instal·la a Barcelona, on comença a treballar amb Erika Lust, realitzant curts de cinema eròtic, feminista i de ciència ficció. Ha completat 4 curts de ficció, entre ells Unburied que va ser comissionat pel festival d’art i activisme de Londres al 2019.

Vanesa Fernández Guerra

És directora del ZINEBI-Festival Internacional de Cine Documental i Curtmetratge de Bilbao i doctora i professora en Comunicació Audiovisual per la Universitat del País Bascs (UPV/EHU). Actualment és professora convidada al Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB de Barcelona, i al Màster en Art Contemporani, Tecnològic i Performatiu de la Facultat de Belles Arts (UPV/EHU). També és coordinadora del projecte multidisciplinar Territorios y Fronteras. Research on Documentary Filmmaking. Ha format part del Grup d’Investigació MAC (Mutaciones Audiovisuales Contemporáneas) de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Així mateix, treballa com a assessora de desenvolupament de projectes cinematogràfics. Ha format part de comissions de valoració de desenvolupament i de producció de projectes cinematogràfics, en Fòrums WIPs (Work in Progress), LABs i sessions de Pitching de diversos festivals internacionals.

Ingrid Guardiola
És doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre cinema found footage. És professora, assagista, realitzadora i investigadora cultural. Treballa i pensa, sobretot, al voltant del camp audiovisual, cinematogràfic i televisiu, indagant en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Fundations, CCCB). Co-comissària de continguts de l’espai d’assaig audiovisual Soy Cámara, el programa del CCCB, ha col·laborat amb el CCCB en diferents projectes des del 2002 com a Xcèntric, Kosmopolis, NOW, Gandules, NANO, En Guerra…
Co-autora del projecte de investigació i realizació audiovisual “La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema” des d’on pensa i dona a veure, amb Marta Sureda, la relació entre les dones i el cinema. Coordinadora i productora del MINIPUT (Mostra de TV de Qualitat) 2002-2018, actualment forma part del seu equip de programació. Professora associada de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona, ha impartit classes a la UPF i a diferents màsters i postgraus (UdG, URV, UPF). Coprogramadora del Cinema Truffaut. Ha estat membre del Consell Assessor del Cultura/s i articulista de diversos mitjans. Des del 2016 és membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i des del gener del 2019 forma part de les comissions de programació del Teatre Lliure. El 2018 va publicar el seu primer assaig, L’ull i la navalla, un assaig sobre el món com a interfície (Premi Assaig Crítica Serra d’Or, 3a edició).

Laia Manresa 
Després d’estudiar Periodisme i especialitzar-se en Guió a la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvolupa la seva carrera professional centrant-se en l’escriptura documental per a cinema. Alguns títols destacats de la seva filmografia són De nens (Joaquim Jordà, 2003), Veinte años no es nada (Joaquim Jordà, 2004), Més enllà del mirall (Joaquim Jordà, 2006) i Morir de dia (2010), on assumeix per primera vegada la direcció. Des de l’any 2013, és professora del grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona on imparteix Guió i Llenguatge Audiovisual.

Laura Mercader
Professora de Teoria i Història de l’Art a la Universitat de Barcelona (UB). Treballa al voltant del pensament artístic i arquitectònic contemporani.

Marta Nieto
Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Edició per la UAB. Ha col·laborat amb diferents projectes editorials com a traductora, correctora i editora. Entre 2009 i 2012 va formar part de l’equip organitzador de BccN Barcelona Creative Commons Film Festival. Des de 2012 forma part de l’equip de continguts de Drac Màgic, cooperativa per a la promoció de mitjans audiovisuals, on desenvolupa principalment feines de programació, elaboració de continguts i assessorament pedagògic.  A més, és programadora i productora de continguts editorials de la Mostra Internacional Films de Dones.

Imma Merino Serrat
Llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Comunicació per la universitat Pompeu Fabra. Des de fa vint-i-cinc anys escriu regularment sobre cinema i temes culturals al diari El Punt (ara El Punt/Avui). També és col·laboradora de la revista cultural “L’Avenç”. És professora de Història del cinema i d’Anàlisi dels mitjans de comunicació a la Facultat de Lletres de la universitat de Girona i imparteix l’assignatura “Documental de creació” al màster en cinema contemporani de la universitat Pompeu Fabra. Es va doctorar amb la tesi: Subjectivitat i autorrepresentació en el cinema d’Agnès Varda.

Alejandra Molina
Nascuda a Mèxic D. F. estudia comunicació audiovisual on s’especialitza en so directe, després en el muntatge d’àudio i disseny sonor per a cinema i televisió. També participa a projectes d’art sonor. Després de gairebé 10 anys d’experiència, es muda a Barcelona per fer el Màster de Documental Creatiu de la UAB, on impartirà classes a l’any següent. Realitza el documental sobre el director Joaquín Jordà No tiene sentido… estar haciendo así, todo el rato sin sentido (Premi al millor documental al Festival Alcances 2008, BAFICI, Màlaga, Miradas-doc). Actualment està en fase de desenvolupament de la seva propera pel·lícula Toñ. Estudia el màster d’Art Sonor de la UB. Treballa com a muntadora i dissenyadora de so en projectes de llargs documentals com Volar de Carla Subirana, Next d’Elia Urquiza i El gran vuelo de Carolina Astudillo. Guanya el premi al millor so al festival DocumentaMadrid 2018 amb Ainhoa: yo no soy esa de Carolina Estudillo.

Ana Pfaff
Muntadora de cinema, docent i realitzadora. Es va graduar en muntatge cinematogràfic per l’ESCAC i després va cursar el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la UPF. Els darrers anys ha muntat pel·lícules que han tingut un llarg recorregut en festivals internacionals de cinema i han guanyat nombrosos premis com Con el viento dirigida por Meritxell Colell, Ainhoa: yo no soy esa de Carolina Astudillo, Hamada de Eloy Domínguez Serén, Trinta Lumes de Diana Toucedo, Niñato de Adrián Orr o la multipremiada Estiu 1993 dirigida per Carla Simón (Premi Gaudí al millor muntatge i nominacions als Premis Goya, Platino o Fénix). Col·labora freqüentment amb els artistes Juan Carlos Bracho i Momu & No Es. Amb els dos ha treballat en obres per a nombroses exposicions en importants galeries i centres d’art nacionals i internacionals. Com docent imparteix classes al Postgrau de Muntatge de la UPF/BSM, el Màster de Documental d’ECIB, al Grau d’ESCAC, Màster FRAME i EQZE a més de donar tallers i xerrades a diversos centres nacionals i internacionals. Al 2018 va ser seleccionada per a cursar l’Editing Station de Berlinale Talents.

Elisabet Prandi
Va estudiar fotografia cinematogràfica a la FEMIS (École Nationale Supérieure des Métiers de L’Image et du Son. FEMIS. Paris, 1987-1992). Anteriorment havia cursat una llicenciatura a l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya 1982-1986) i estudis primaris i secundaris al Lycée Français de Barcelone. B.A.C (A7) 1983.
Com a realitzadora ha dirigit diversos documentals d’encàrrec per a diferents programes de Televisió Espanyola com Documentos TV, Línia 900 o Gran angular. També realitza documentals, videodanses i treballs visuals de producció pròpia que han estat comprats i emesos per diferents televisions i que s’han presentat en festivals nacionals i internacionals. Com a directora de fotografia, des de 1992 ha col·laborat amb artistes visuals com Jesús Ramos, Núria Font, Mabel Palacín, Francesc Sitges-Sardà i Miquel Àngel Raió. També ha treballat com a directora de fotografia per a diferents realitzadors com Romà Guardiet, Pere Portabella, Marta Balletbó-Coll, Joan Marimón, Mathilde Mignon, Hélène Angel i Hélène Marini.
 Com a docent a impartit classes de fotografia cinematogràfica, càmera i realització a escoles primàries, Instituts, escoles de cinema, universitats, a TV3 i a TVE.

Miriam Porté
Fundadora de Distinto Films. Entre els seus projectes cinematogràfics més destacats trobem Els nens salvatges (millor pel·lícula al Festival de Màlaga 2012 i nominada a 3 Premis Goya), El Gran Vázquez (Secció Oficial al Festival de San Sebastià 2010), Yo (Guanyadora del premi FIPRESCI al Festival de Rotterdam 2007). Les seves produccions televisives segueixen una marcada línia editorial: explicar històries de dones no prou reconegudes –com Clara Campoamor, Concepción Arenal, Margarida Xirgu– per apropar-les a un públic majoritari. Actualment és la presidenta de Dones Visuals, associació que reuneix professionals del sector compromeses en defensar, promoure i fer efectiva la presència de la dona a l’audiovisual.

Aida Sánchez de Serdio
És educadora, investigadora i treballadora cultural en cultura visual,
educació i pràctiques artístiques col·laboratives. Actualment és
 docent del Grau en Arts de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctora 
en Bellas Artes i docent a la Unitat de Pedagogies Culturals a Belles
 Arts de la UB i Arquitectura de la Universitat d’Umeå (Suècia).

 Ha sigut professora visitant a la Universitat de Lisboa, Goldsmiths College, Universitat de la República, i Zürcher Hochschule der
 Künste. Escriu articles i capítols de llibres sobre art, educació i
cultura visual.

 Col·labora en projectes educatius i culturals com Teb, Artibarri,
 Pràctiques Dialògiques, Transductores, Zones de Contacte, Fundació
 Joan Miró, La Bonne, etc.

Beatriz Santiago Ortiz
És directora escènica i activista feminista. Llicenciada en Direcció
 Escènica per la RESAD de Madrid. Transita pel cabaret polític, el
teatre feminista i els processos col·laboratius. Al 2012 crea el grup 
d’investigació feminista (F)121212, que es va estrenar amb Los usos
 del tiempo al Matadero i Exit, un curt a la carta. Al 2013 dirigeix El coloquio de las perras per al Corral de Comedias d’Alcalá de Henares.
 Al 2015 estrena Madremanya, a la RESAD. Dirigeix el laboratori
 experimental Como me pone la lavadora que compagina con la coordinació
 de la línia d’art y empoderamient del Espacio de Igualdad Hermanas
 Mirabal. Una línia de treball que aprofunditza en processos artístics,
 transformació social i empoderamient.

María Milagros Rivera Garretas


Historiadora i activitats feminista. És una de les fundadores de la
revista Duoda i del Centre d’Investigació de les Dones de la
Universitat de Barcelona.

Marta Selva

Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la UAB, professora associada de Teoria i anàlisi del film i la televisió a la UAB (1993-2003) i a la Universitat Rovira
i Virgili (2006-2016). Professora del Màster de Documental Creatiu de la UAB, del Postgrau de la Diplomatura de Pau i del Màster de Gènere i Comunicació de la mateixa Universitat. Ha impartit també classes a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya . Codirectora de la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona. Codirectora de continguts també de la cooperativa Drac Màgic de de 1979. Col·laboradora a diferents mitjans de comunicació com TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, en qualitat d’analista política. Entre el 2003 i el 2010 va ser presidenta de l’Institut Català de les Dones. Col·laboradora en diferents mitjans digitals, amb diferents publicacions d’estudis sobre les relacions entre pedagogia, cultura i cinema, sobre anàlisi fílmic i dels mitjans de comunicació, televisió i publicitat. Entre els estudis recents s’hi troben: Coautora juntament amb Anna Solà. Imaginarios, memorias y discursos visuales dins del volum Ciutats i persones. Polítiques de memòria gènere i ciutat. Quaderns de l’ICPS (21017) . En tràmit de publicació (2018) Escenarios de transnacionalidad y perspectiva de gènero en las obras de las cineastas. Cuadernos de la Cátedra Maria Zambrano Universidad de Málaga.

Anna Solà Arguimbau

Llicenciada en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professora associada de Cinema, Vídeo i Televisió de l’Escola Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya, alhora que ha treballat en el camp de la crítica i la didàctica cinematogràfica. Directora executiva de l’ICD (Institut Català de les Dones) del 2003 al 2010. Ha participat en la fundació de Trama (Coordinadora de festivals de cinema de dones de l’Estat espanyol). Col·laboradora de la secció Pensar el Cine, de la revista Cuadernos de Pedagogía. Codirectora de continguts de  Drac Màgic i de Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català i sòcia d’honor de Dones Visuals. Membre del jurat de documentals al 22 Festival de Cinema de Málaga.

Diana Toucedo

És cineasta i muntadora resident a Barcelona. Va estudiar a l’ESCAC (UB) en l’especialitat de muntatge i el Màster de teoria cinematogràfica contemporània a l’Universitat Pompeu Fabra. Entre els seus llargmetratges muntats destaquen La noche que no acaba de Isaki Lacuesta, O quinto evanxeo de Gaspar Hauser d’Alberto Gracia (Fipresci 2013 en el Festival de Cinema de Rotterdam). També ha editat Bugarach de Nanouk Films en coproducció amb Filmtank, WDR, TVE i TV3, Belén, de Adriana Vila (Fid Marseille i premiat a múltiples festivals), La muerte en la Alcarria de Fernando Pomares, Sonata para violonchelo de Anna M. Bofarull i Júlia Ist d’Elena Martín, Biznaga de plata en el Festival de Màlaga 2017, Penélope d’Eva Vila, i Young&Beautiful de Marina Lameiro, premi del públic en el Punto de Vista 2018. Com a directora ha realitzat diferents llargmetratges documentals i experimentals exhibits en festivals de cine i centres artístics. El seu primer llargmetratge, Trinta Lumes ha tingut la Premiere mundial a la Berlinale 2018, i ha estat premiat en el Festival D’A de Barcelona.  Actualment treballa en el desenvolupament de Puerto Deseado, un projecte que es rodarà a Argentina i Galícia amb el recolzament de la subvenció de Talent de l’AGADIC i l’AccióViver de Dones Visuals.

Eva Valiño
Sonidista. S’ha format a Barcelona, Nova Orleans i Cuba. Ha treballat amb directores com Icíar Bollaín, amb qui va guanyar el Goya al Millor So l’any 2004 per Te doy mis ojos, i Manuel Martín Cuenca, que va rebre la nominació als Goya per Millor So amb Caníbal el 2014. Nominada a la categoria de so dels Premis Gaudí 2018 per Estiu 1993 de Carla Simó. 
En paral·lel al seu treball en enregistrament de so directe al cinema, es dedica a la recerca acadèmica i la docència d’expressió sonora en seminaris universitaris. Amb Javier Rebollo ha rebut el Premi al Millor So del Festival de Cinema Mediterrani de Larissa pel curt El equipaje abierto i per En Camas separadas, al Certamen Nacional de Curtmetratges de Medina del Campo. També ha rebut el Premi al Millor So per Adiós, de Nacho Ruiz Solanas.

Marta Vergonyós
Artista visual, cineasta i activista feminista. Treballa des del documental de creació, la performance i les instal·lacions. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb estudis posteriors de Cinema Documental a l’Esola Internacional de Cine San Antonio de los Baños a Cuba. Interessada en buscar l’escletja poètica d’allò quotidià, a la seva obra explora les poètiques i les polítiques de les dones. Les seves metodologies de treball són de caràcter col·laboratiu. Actualment és la directora de La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona.

EQUIP DE COORDINACIÓ
Lola Mayo (Direcció Laboratori)
Guionista, productora i professora de cinema.

Ha dirigit documentals per a l’espai Documentos TV, de TVE, i ha obtingut el Premi Reina Sofía de Periodisme. Ensenya narrativa a escoles de cinema i universitats d’Espanya i Llatinoamèrica, com la Universitat Carlos III de Madrid, l’ECAM, l’escola audiovisual LENS, la Universitat Lusofona de Lisboa i Hamilton College als Estats Units.
Dirigeix el Laboratorio Feminista de Creació Documental al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona. És programadora dels festivals DocumentaMadrid i Alcine.
Va coordinar durant tres anys la Càtedra de Documental de l’Escola de Cinema de San Antonio de los Baños a Cuba y allà va fundar el Màster de Creació de Projectes Documentals.
És productora i coguionista de molts dels treballs del director Javier Rebollo. La seva productora, Lolita Films, es dedica des de fa més de 20 anys a la creació de cinema d’autor.
Actualment és docent del programa Cinema en Curs, d’ensenyament de cinema a les escoles públiques.

Helena Bengoetxea
 (Coordinació rodatges)
Realitzadora i periodista freelance, màster en estudis feministes (Duoda. – UB), en comunicació audiovisual (Universidad del País Vasco y EiTB), i en periodisme digital (Eusko Ikaskuntzak-fundación ASMOZ). Forma part de la primera promoció del Màster en Documental Creatiu de la Escola Internacional de Cine i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), i ha completat la seva formació audiovisual en diferents seminaris referencials amb Robert McKee, Mercedes Álvarez, Carmen Guarini i Patricio Guzmán, entre d’altres. És sòcia de CIMA des del 2013, i forma part de la productora Kooperatiba-laboratorio audiovisual (Pamplona).

Saudde Cevallos
 (Coordinació postproducció)
Graduada en l’especialitat d’Edició a l’Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños EICTV (1999, Cuba). Membre d’AMMAC Associació de Muntadores i Muntadors audiovisuals de Catalunya. Del 2000 al 2008 treballa a diferents empreses de postproducció a Barcelona i Madrid, duent a terme tasques com d’assistent de muntatge de cinema, editora d’institucionals, coordinadora del departament de compressió de DVD a DVD-DREAMS-INFINIA, (Barcelona) empresa de FILMAX INTERNACIONAL.
L’any 2008 viatja a Veneçuela i inicia la seva participació com a sòcia a Humana Cooperativa Audiovisual, empresa productora que actualment es dedica a la realització d’espots per a la televisió i el cinema, programes de televisió, documentals, curtmetratges i institucionals, a més de col·laborar amb coproduccions estrangeres. Entre setembre de 2014 i juliol de 2016 coordina la Càtedra d’Edició i des de setembre de 2016 fins desembre de 2017 treballa com a cap del Departament de Postproducció a l’Escola Internacional de Cinema i TV (EICTV, Cuba).