Comencem l’any reflexives, davant el tsunami feminista que vivim com una revolució possible, precisament volem posar el focus a repensar la noció de revolució, des de les filòsofes que ens nodreixen als feminismes, com en aquest cas Simone Weil i us convidem al proper VIS a BIS:

‘Les Revolucions. A la llum del pensament de Simone Weil’ amb Fina Birulés i Teresa Forcades.

Aquí podreu seguir tot el VIS a BIS en streaming:

Repensar la noció de Revolució juntes.

El pensament de Simone Weil, de difícil classificació sempre, ha nodrit els feminismes per la seva capacitat de sacsejar-nos i destaca per la seva originalitat, que va des de la filosofia a l’activisme, passant per  l’espiritualitat, tot plegat dotat d’una alta expressió poètica. Vivim un moment de gran força dels feminismes i volem posar-hi plena atenció, tal i com Weil ens planteja. Sovint es parla del feminisme com una de les úniques revolucions sense sang o enunciem que “la revolució serà feminista o no serà”. Però de quina revolució estem parlant?

Per això creiem interessant repensar la noció de revolució, des de Simone Weil i de la mà de dues pensadores contemporànies com Fina Birulés i Teresa Forcades, coneixedores del seu pensament.

Amb només 25 anys d’edat, Weil va afirmar que l’opi del poble era la revolució i fou crítica amb els moviments d’emancipació, com molt bé poden ser els feminismes avui. Va questionar els fonaments de la revolució francesa que va posar en el centre els drets i només els drets. Aquesta crítica connecta directament amb la necessitat de no fer dels feminismes només un espai de reivindicació de drets, perquè les reivincidacions, justes i necessàries,  ens porten a una lògica del dret vincultat a la força. Weil diu que quan un dret no és satisfet, la reivindicació d’aquest, pressuposa una situació de violència. Hi ha alguna cosa de pervers en dependre de qui t’oprimeix per ser lliure.

Ens planteja que l’arrelament és una necessitat primària de l’ànima. En lloc de parlar de drets, parla d’obligacions, en comptes de parlar de desig, parla de necessitats de l’ànima. Ens incita doncs, a reconsiderar l’ànima, la necessitat de Justícia, la Veritat, la Bellesa i prendre consciència de la desespiritualització generalitzada de la vida humana.

Per tot això el seu pensament ens convoca també a la urgència de revisar la idea de democràcia, doncs ella mateixa va proposar l’abolició dels partits polítics, perquè la veritat i la justícia no es deixen encapsular en fórmules electorals ni en consignes de partits. La veritat i la justícia no són cap quimera, existeixen, poden i han de ser concretades prenent decisions pràctiques de tipus polític. Per Weil, la filosofia és una pràctica de l’experiència, no és un saber sobre alguna cosa. És un treball que ha de transformar l’ànima. La veritat s’assoleix des de la pròpia experiència.

En el marc del 8 de Març que s’aproxima i per allò de “la revolució serà feminista o no serà”, des de La Bonne et volem convidar a reflexionar juntes sobre les revolucions.

Estem molt contentes de tornar a tenir amb nosaltres a la Teresa Forcades, aquesta vegada acompanyada de la filósofa Fina Birulés.

Teresa Forcades, doctora per la Facultat de Teologia de Catalunya amb una tesi sobre el concepte de persona en la teologia trinitària clàssica en relació a la noció moderna de llibertat com autodeterminació.
Fina Birulés és professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona i d’altres internacionals.  La seva tasca de recerca s’ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina, amb especial atenció a l’obra de Hannah Arendt i d’altres filòsofes del segle XX, activitat que desenvolupa en el marc del seminari «Filosofia i Gènere».

És traductora de diverses obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assajos i editora de volums col·lectius sobre el pensament de Hannah Arendt i altres pensadores contemporànies (Filosofía y género, El género de la memoria, En torno a Hannah Arendt, Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (Herder, 2007) i Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme d’entre altres.

Els llibres Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político i Lectoras de Simone Weil, han sigut treballs compartits amb la Rosa Rius Gatell.

 


A La Sala de La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

📅 13 de febrer 2019

De 18:30 a 20:30h.