Plaer adult, de Laura Aixalà i Helena Muñoz, Premi Joves Creadores 2018

La Bonne reconeix el millor projecte de curtmetratge liderat per dones amb 5.000 euros, una residència tècnica i l’estrena al Cicle de Cinema de Dones de Barcelona.
Miriam Porté, Marta Selva, Elisabet Prandi, Alba Cros, Ana Pfaff i Marta Vergonyós han compartit experiències, referents i xifres del mercat audiovisual en una taula rodona, moderada per Carolina Rosich.

Barcelona, 5 de desembre 2018 · El Jurat del Premi Joves Creadores 2018, format per Olga Arisó (Cap del Departament de Promoció dels Drets de les Dones i LGTBI. Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l’ Ajuntament de Barcelona), Ingrid Guardiola (Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona), Lola Mayo (La Bonne), Marta Nieto (Drac Màgic i Mostra Internacional de Films de Dones) i Yolanda Olmos (Dones Visuals), ha reconegut per unanimitat el projecte Plaer adult de Laura Aixalà i Helena Muñoz, “per obrir imaginaris a la qüestió del plaer, des de l’humor i el treball col·lectiu, col·locar en el centre del relat el plaer de les dones d’una forma poc convencional, posant l’accent en el període de la menopausa, plantejar un tractament audiovisual arriscat i tenir un caràcter proper”.

Al premi, impulsat per La Bonne en col·laboració amb l’ICUB i la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, s’han presentat 25 projectes. Jaume Asens, tercer tinent d’alcaldia, ha donat la benvinguda a l’acte agraint “els relats fílmics amb la resiliència al centre de l’imaginari, i més en aquest lloc, La Bonne, on té més sentit que s’impulsin projectes com aquest”.

En una taula rodona posterior al lliurament del guardó, Miriam Porté, presidenta de Dones Visuals, Marta Selva, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, Elisabet Prandi, membre del recent creat Col·lectiu de Directores de Fotografia, Alba Cros, codirectora de Les amigues de l’Àgata, Ana Pfaff, muntadora membre de l’AMMAC (Associació de Muntadores i Muntadors audiovisuals de Catalunya) i Marta Vergonyós, artista visual, cineasta i directora de La Bonne, han reivindicat mesures de paritat per protegir individual i col·lectivament les dones professionals i han celebrat compartir referents i xarxes que afavoreixen un debat constant sobre la mirada femenina.

No estem soles
Les veus més joves de la taula han narrat les seves recents experiències d’incorporació al mercat audiovisual. “No m’he trobat amb dificultats remarcables”, ha dit la muntadora Anna Pfaff, optimista i confiada en el “treball amb caps d’equip femenins, que estan fent un cinema preciós, i que dóna força en el dia a dia”. Per a l’Alba Cros aquesta incorporació es porta molt millor amb la solidaritat del teixit associatiu emergent: “entre totes estem superant el ‘jo no puc’, abans ens autoanul·làvem. Quan treballes amb equips femenins o dins l’àmbit universitari, ningú no et qüestiona res, però quan arribes al mercat laboral, tot és molt més difícil. On hi ha poder, hi ha diners, i aquí les dones ho tenim molt difícil”. Per a Marta Vergonyós la irrupció d’aquest discurs està permetent canviar les coses. Com a directora d’un centre pioner en la reivindicació de la dona, “és molt necessari generar espais de complicitat i no de competitivitat. Les que estem intentant que emergeixin els discursos a la superfície tenim una gran responsabilitat, de visibilitzar altres necessitats i altres mirades”.

Els nous col·lectius de l’audiovisual
Elisabet Prandi, directora de fotografia referent per a les noves generacions de professionals i membre del recent creat col·lectiu que les aplega, ha recordat que ja són prop de 25 les dones que l’integren, malgrat el baix percentatge d’elles que s’incorporen a produccions cinematogràfiques. Les muntadores pateixen segons l’Anna Pfaff, una doble invisibilització: “no hi ha referents de dones i el propi ofici està invisibilitzat”. Des de la recent creada AMMAC, integrada per un 40% de dones i un 60% de homes, no es va plantejar mai associar-se per separar muntadors i muntadores, “perquè tenim un ofici en el qual ja estem molt sols. El nostre primer objectiu és quantificar i radiografiar la nostra realitat, perquè encara no tenim xifres”.

Dones amb experiència, homes amb potencial
Miriam Porté, productora de cinema, ha recordat l’èxit del model suec i ha fet evident el desequilibri en l’accés al nostre mercat: “a les dones se’ns demana experiència i als homes potencial. És descoratjador, és un problema cultural i social que les joves perceben perfectament”. La presidenta de Dones Visuals ha explicat que l’entitat treballa en dues estratègies paral·leles. La primera, en estreta relació amb les administracions, vol modificar les normatives de les convocatòries d’ajuts públics per afavorir els canvis que permetin una incorporació de les dones en el lideratge de l’audiovisual, amb especial incidència ens els camps de producció, guio, direcció, muntatge, direcció de fotografia, composició musical, efectes especials i so. La segona línia de treball de Dones Visuals es concreta amb sis plans d’acció d’estímul i acompanyament de la creació audiovisual.

El repte de la reescriptura de la història
Marta Selva ha reivindicat una genealogia de les dones audiovisuals, perquè el nostre cinema és ple de referents femenins desconeguts. “Hem de parlar de les dones ‘excèntriques’, apartades del relat oficial, perquè hi ha hagut una distorsió òptica històrica. El model historiogràfic androcèntric no és innocu, és un mur de contenció perquè la dona és un element desestabilitzador que reclama un esforç de reescriptura de la història”.

SERVEI DE PREMSA 
Ana Sánchez |  M. 638 014 545 | ana@trafalgar.cat