Neus Ballús
És directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en documental de creació per la Universitat Pompeu Fabra, té experiència com a realitzadora i muntadora de documentals. És cofundadora, amb Pau Subirós, de la productora El Kinògraf.
La seva primera pel·lícula La plaga (2013) es va estrenar internacionalment a la 63ª edició de la Berlinale, va guanyar quatre Premis Gaudí 2013 i va estar nominada als European Film Award,  als Premis LUX 2013 i als Premis Goya.
Actualment està editant el seu nou llargmetratge, Stafe Only, rodat al Senegal i produït per Ikiru Films, Turanga Films, La Terraza Films, El Kinògraf i Les Films Hatari.

Mercedes Álvarez
El cielo gira (2005), el seu primer llargmetratge, rodat al seu poble d’origen, Aldealseñor (Sòria),  ha rebut nombrosos premis internacionals com el Tiger Award en el Festival de Rotterdam, Primer premi Cinema du Reel de París, Primer Premi Infinity de Alba (Itàlia) o els de Fipresci de la Crítica Internacional, Jurat, Públic i Millor Pel·lícula en el Festival de Cinema Independent de Buenos Aires, sent també àmpliament reconeguda a Espanya amb premis com el de pel·lícula revelació i Millor Muntatge del Cercle d’Escritors Cinematogràfics, Millor direcció novell i Millor direcció documental de l’Assemblea de Directors Cinematogràfics Espanyols (ADIRCE) i el Premi Ojo Crítico de Cinema de Ràdio Nacional d’Espanya.
La pel·lícula s’ha distribuït a França, Portugal, Holanda, Amèrica Llatina  EEUU, etc. i s’ha exhibit a més de 30 països.
El cielo gira també va ser seleccionada pel cineaste Jian Zhang-Ke, en el Montréal International Documentary Festival (2012), com la pel·lícula documental que ha marcat la seva vida.
L’any 2010, va realitzar el poema- assaig sobre el paisatge Cinco elementos para cualquier universo.
L’any 2008 comença la realització del llargmetratge Mercado de futuros, seleccionada per nombrosos festivals de cinema: Rotterdam Film Festival, MIFF Melbourne International Film Festival, Festival internacional de Cine de Guadalajara, etc. Ha estat guardonada amb el Premi Nuevas Miradas, Visions du Réel de Nyon (Suiza), Menció especial en el Buenos Aires Festival Internacional de Cinema Independent (BAFICI), Premi Navaja de Buñuel de Versión Española de RTVE, Millor Documental del festival de cinema espanyol de Nantes.
Al 2013, és escollida per a participar a la Bienal de Venècia junt a Francès Torres al Pavelló Català amb l’obra 25% Catalonia at Venice.

Valérie Delpierre
Crea Inicia Films al 2006 amb l’objectiu de de dur a terme projectes, fent especial atenció a les coproduccions internacionals i al desenvolupament de nous talents. Les seves últimes pel·lícules són el documental Thy father’s chair d’Àlex Lora, que es va estrenar a l’IDFA 2016, La Intérprete, documental d’Antonio P. Molero que es va estrenar al festival Des Films du Monde de Montreal, B, de Barcenas, llargmetratge de ficció de David Ilundaín, guardonat amb nombrosos premis i tres nominacions als Goya 2016. Més recentement ha produït Estiu 1993, llargmetratge de ficció dirigit per Carla Simón, representant d’Espanya als Oscars 2018, estrenat a la Berlinale 2017 on va rebre el premi a Millor Òpera Prima, i Los desheredados, curtmetratge híbrid de Laura Ferrés premiat a La Semaine de la Critique del Festival de Cannes 2017. Actualment està treballant en GreyKey de Enric Ribes i Toloriu de Patricia Ordaz dos curtmetratges documentals que han rebut les ajudes de l’ICEC i de l’ICAA, i també està en fase de desenvolupament del llargmetratge de ficció de Pilar Palomero Las niñas, el nou projecte de David Ilundaín, Uno para todos i el documental La Flota de Indias de Antonio P. Molero.

Diana Toucedo
És cineasta i muntadora resident a Barcelona. Va estudiar el grau de cinema a l’ESCAC (UB) en l’especialitat de muntatge i el Màster de teoria cinematogràfica contemporània a l’Universitat Pompeu Fabra. Entre els seus disset llargmetratges muntats a dia d’avui destaquen el llargmetratge documental La noche que no acaba (All the night long) del director Isaki Lacuesta, produït pel canal TCM, O quinto evanxeo de Gaspar Hauser (The fifth gospel of Kaspar Hauser) que va obtenir el guardó  Fipresci 2013 en el Festival de Cinema de Rotterdam, un llargmetratge d’Alberto Gracia, produït per Zeitun Films. També ha editat Bugarach de Nanouk Films en coproducció amb Filmtank, WDR, TVE i TV3, Belén, de la directora veneçolana Adriana Vila en coproducció amb Espanya, estrenat en el Fid Marseille i premiat a múltiples festivals. També a muntat diverses ficcions: La muerte en la Alcarria de Fernando Pomares, Sonata para violonchelo de Anna M. Bofarull i Júlia Ist d’Elena Martín, Biznaga de plata en el Festival de Màlaga 2017. Acaba de finalitzar el muntatge de Penélope d’Eva Vila, amb el recolzament del Programa Media, ICEC, TV3 i UPF, i el documental Young&Beautiful de Marina Lameiro, premi del públic en el Punto de Vista 2018. També ha editat el curt Los desheredados, dirigit per Laura Ferrés i produït per Inicia Films que ha guanyat el premi al millor curtmetratge a la Semaine de la Critique de Cannes 2017.
Com a directora ha realitzat diferents llargmetratges documentals i experimentals exhibits en festivals de cine i centres artístics. El seu primer llargmetratge, Trinta Lumes ha tingut la Premiere mundial a la Berlinale 2018, i ha estat premiat en el Festival D’A de Barcelona.  Actualment treballa en el desenvolupament de Puerto Deseado, un projecte que es rodarà a Argentina i Galícia amb el recolzament de la subvenció de Talent de l’AGADIC i l’AccióViver de Dones Visuals.

Elisabet Prandi
Va estudiar fotografia cinematogràfica a la FEMIS (École Nationale Supérieure des Métiers de L’Image et du Son. FEMIS. Paris, 1987-1992). Anteriorment havia cursat una llicenciatura a l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya 1982-1986) i estudis primaris i secundaris al Lycée Français de Barcelone. B.A.C (A7) 1983.
Com a realitzadora ha dirigit diversos documentals d’encàrrec per a diferents programes de Televisió Espanyola com Documentos TV, Línia 900 o Gran angular. També realitza documentals, videodanses i treballs visuals de producció pròpia que han estat comprats i emesos per diferents televisions i que s’han presentat en festivals nacionals i internacionals. Com a directora de fotografia, des de 1992 ha col·laborat amb artistes visuals com Jesús Ramos, Núria Font, Mabel Palacín, Francesc Sitges-Sardà i Miquel Àngel Raió. També ha treballat com a directora de fotografia per a diferents realitzadors com Romà Guardiet, Pere Portabella, Marta Balletbó-Coll, Joan Marimón, Mathilde Mignon, Hélène Angel i Hélène Marini.
Com a docent a impartit classes de fotografia cinematogràfica, càmera i realització a escoles primàries, Instituts, escoles de cinema, universitats, a TV3 i a TVE.

Eva Valiño
Sonidista. S’ha format a Barcelona, Nova Orleans i Cuba. Ha treballat amb directores com Icíar Bollaín, amb qui va guanyar el Goya al Millor So l’any 2004 per Te doy mis ojos, i Manuel Martín Cuenca, que va rebre la nominació als Goya per Millor So amb Caníbal el 2014. Recentment ha estat nominada a la categoria de so dels Premis Gaudí 2018 per Estiu 1993 de Carla Simó.
En paral·lel al seu treball en enregistrament de so directe al cinema, es dedica a la recerca acadèmica i la docència d’expressió sonora en seminaris universitaris. Amb Javier Rebollo ha rebut el Premi al Millor So del Festival de Cinema Mediterrani de Larissa pel curt El equipaje abierto i per En Camas separadas, al Certamen Nacional de Curtmetratges de Medina del Campo.
També ha rebut el Premi al Millor So per Adiós, de Nacho Ruiz Solanas.

Anna Giralt
És documentalista independent. El 2002 va filmar el seu primer curt documental a l’Iran i des d’aleshores continua rodant en països com l’Afganistan, l’Iraq o el Líban. Les seves peces han estat reconeguts i seleccionats en festivals nacionals i internacionals i ha col·laborat en programes com el “30 minuts”, “60 minuts” o “SenseFicció”. El seu últim curtmetratge, sobre la Independència de Catalunya, ha estat produït per Laura Poitras i publicat a la prestigiosa publicació online “The Intercept”. També està especialitzada també en narratives interactives i immersives i treballa com a consultora i professora a diverses universitats: UPF, URL i UAB. Actualment participa a diversos projectes interactius i de Realitat Virtual i està desenvolupant el seu primer llargmetratge documental.

María Cañas
Iconoclasta audiovisual, salvatge mediàtica, practica una vídeoguerrilla que s’introdueix en els tòpics i gèneres per a dinamitar-los. Dirigeix Animalario TV Producciones, un espai de creació dedicat a la cultura del reciclatge, a l’apropiacionisme i a l’experimentació artística; una resistència a la distracció a la recerca del cultiu del foc intern. És defensora a ultrança de la no privatització i la liberalització de la nostra memòria històrica i imaginaris i activista compromesa amb la idea de cultura com construcció col·lectiva. Creu en la funció de l’arxiu orgànic i el detritus audiovisual com eines de desenvolupament cultural, i en la necessitat de formar a persones aptes per a governar-se a si mateixes i no per a ser governades per d’altres. El seu art ha sigut exhibit en festivals, fires, esdeveniments, centres d’art, museus i galeries nacionals i internacionals, rebent nombrosos premis.

Maria Teixidor
Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, desenvolupa la seva carrera com a assessora legal d’empreses culturals, editorials, autors, fundacions, associacions i empreses tecnològiques de nova creació. Va començar com a advocada a Jufresa i Associats, Advocats Penalistes; després d’això, es va unir a Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics (VEGAP) com a sots-directora de la seva oficina de Barcelona; després, va treballar durant deu anys com a advocada associada en el Departament de Propietat Intel·lectual al Roca Junyent Advocats i, posteriorment, va co-fundar una start-up per a lluitar contra la pirateria en línia (Red Points Solutions, S.L.) de la que em va desvincular al 2013. Des del 2011, exerceix pel seu compte.

Anna Solà Arguimbau
Llicenciada en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professora associada de Cinema, Vídeo i Televisió de l’Escola Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya, alhora que ha treballat en el camp de la crítica i la didàctica cinematogràfica. Directora executiva de l’ICD (Institut Català de les Dones) del 2003 al 2010. Ha participat en la fundació de Trama (Coordinadora de festivals de cinema de dones de l’Estat espanyol). Col·laboradora de la secció Pensar el Cine, de la revista Cuadernos de Pedagogía. Codirectora de continguts de  Drac Màgic i de Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català i sòcia d’honor de Dones Visuals.

Marta Selva
Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la UAB, professora associada de Teoria i anàlisi del film i la televisió a la UAB (1993-2003)i a la Universitat Rovira
i Virgili (2006-2016). Professora del Màster de Documental Creatiu de la UAB, del Postgrau de la Diplomatura de Pau i del Màster de Gènere i Comunicació de la mateixa Universitat. Ha impartit també classes a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya . Codirectora de la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona. Codirectora de continguts també de la cooperativa Drac Màgic de de 1979. Col·laboradora a diferents mitjans de comunicació com TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, en qualitat d’analista política. Entre el 2003 i el 2010 va ser presidenta de l’Institut Català de les Dones. Col·laboradora en diferents mitjans digitals, amb diferents publicacions d’estudis sobre les relacions entre pedagogia, cultura i cinema, sobre anàlisi fílmic i dels mitjans de comunicació, televisió i publicitat. Entre els estudis recents s’hi troben: Coautora juntament amb Anna Solà. Imaginarios, memorias y discursos visuales dins del volum Ciutats i persones. Polítiques de memòria gènere i ciutat. Quaderns de l’ICPS (21017) . En tràmit de publicació (2018) Escenarios de transnacionalidad y perspectiva de gènero en las obras de las cineastas. Cuadernos de la Cátedra Maria Zambrano Universidad de Málaga.

 

EQUIP DE COORDINACIÓ
Lola Mayo
Escriptora, guionista, productora i documentalista, és la coproductora i coguionista de totes les pel·lícules de curtmetratge i llargmetratge que ha realitzat el cineasta espanyol Javier Rebollo, entre elles La Mujer sin Piano (2009), Concha de Plata en el Festival de Sant Sebastià i el Premi a la Millor Pel·lícula en el Festival de Cine de Los Ángeles; i Lo que sé de Lola (2006), nominada al Goya a la Millor Direcció Novell, Premi FIPRESCI i Òpera Prima en el Festival de Guadalajara i Gran Premi del Festival Internacional de Seül.
Lola Mayo també és directora i guionista de documentals de gran format per a TVE, pels que ha rebut, entre d’altres,  el Premi Reina Sofía de Periodisme. És professora de guió de documental i de ficció, i imparteix classes a l’Institut de Cine de Madrid, la ECAM, la Universitat Jaume I de Castelló, i de la Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de Los Baños (Cuba).
Recentment, ha format part del comitè d’assessors del Sundance Script Lab, organitzat pel Sundance Institute amb l’objectiu d’avaluar i desenvolupar guions professionals. Ha format part del jurat oficial de nombrosos festivals dins i fora d’Espanya.

Helena Bengoetxea
Realitzadora i periodista freelance, màster en estudis feministes (Duoda. – UB), en comunicació audiovisual (Universidad del País Vasco y EiTB), i en periodisme digital (Eusko Ikaskuntzak-fundación ASMOZ). Forma part de la primera promoció del Màster en Documental Creatiu de la Escola Internacional de Cine i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), i ha completat la seva formació audiovisual en diferents seminaris referencials amb Robert McKee, Mercedes Álvarez, Carmen Guarini i Patricio Guzmán, entre d’altres. És sòcia de CIMA des del 2013, i forma part de la productora Kooperatiba-laboratorio audiovisual (Pamplona).

Saudde Cevallos
Graduada en l’especialitat d’Edició a l’Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños EICTV (1999, Cuba). Membre d’AMMAC Associació de Muntadores i Muntadors audiovisuals de Catalunya. Del 2000 al 2008 treballa a diferents empreses de postproducció a Barcelona i Madrid, duent a terme tasques com d’assistent de muntatge de cinema, editora d’institucionals, coordinadora del departament de compressió de DVD a DVD-DREAMS-INFINIA, (Barcelona) empresa de FILMAX INTERNACIONAL.
L’any 2008 viatja a Veneçuela i inicia la seva participació com a sòcia a Humana Cooperativa Audiovisual, empresa productora que actualment es dedica a la realització d’espots per a la televisió i el cinema, programes de televisió, documentals, curtmetratges i institucionals, a més de col·laborar amb coproduccions estrangeres. Entre setembre de 2014 i juliol de 2016 coordina la Càtedra d’Edició i des de setembre de 2016 fins desembre de 2017 treballa com a cap del Departament de Postproducció a l’Escola Internacional de Cinema i TV (EICTV, Cuba).
Recentment, ha fundat Tukurifilms (maig 2018), a Barcelona, empresa que es dedica a la gestió de postproducció per a productores i distribuïdores de cinema.