#visibLES. Festival de Cultures Lesbianes 2017

On i quan neix el visibLES? Un de tants dies menjant al Sindibar, on les companyes de Sindillar havien cuinat sabers i sabors, va venir la Carme Porta, a compartir una inquietud: la necessitat de crear un espai de visibilitat de les lesbianes des de la cultura, inquietud compartida per nosaltres que sabem prou bé que de l’alfabet del LGTBIQA, la L sol ser de les més invisibilitzades i aquests dies ho tornem a constatar veient l’absència de cap dona lesbiana al pregó del Pride a Madrid i l’absència de dones lesbianes als 40 anys de la primera manifestació de l’Orgull a Barcelona. D’aquí neix el hashtag #onsomleslesbianes que us convidem a utilitzar.

L’inquietud de la Carme, va tenir acollida i vam convocar a conspirar a l’Ana Satchi i la Carme Pollina de INOUTRadio i la Miriam Aleman. Ella va aparèixer amb la Gràcia Camps i també amb el nostre inestimable Pol Galofre. Aquest ha estat el súper equip que hem preparat durant mesos aquesta festa Sàfica.

Que les lesbianes som a tot arreu, però no se’ns veu és cert… i per això aquella inquietud de la Carme, que ens ha confessat després que tenia ànim de fer una cosa més petita, però clar, s’ha d’anar amb compte amb el que desitgem perquè és compleix i si aquest desig és lesbià, és compleix exponencialment, perquè les lesbianes de desitjar en sabem moltíssim, i d’aquí, d’aquest desig neix el #visibLES, d’aquesta gana, de la gana lesbiana, del soc lesbiana perquè vull i em dóna la gana, però també de la fam d’espais de trobada, reflexió, producció, exhibició i diversió de dones lesbianes. Lesbianes doncs, habitants de Lesbos i alumnes motivades de l’escola de les muses de Safo, que, com ella, vivim el desig com una potència irracional i poderosa i cantem a la supremacia de la bellesa, generem un espai polític de comunitat de dones aquests dies i ho volem fer des de les cultures.

En aquests 4 dies, lesbianitzem La Bonne, lesbianitzem el districte, doncs aquest festival s’emmarca en els actes de la Festa Major del Casc Antic, lesbianitzem la ciutat, el país, l’estat, el mon, el planeta, l’univers, ja que això és imprescindible per dinamitar l’andamiatge de l’hetero patriarcat capitalista i neoliberal, però també perquè no podem oblidar avui des de la Nostra illa pròpia que avui, any 2017 hi ha encara 73 països on es penalitza el lesbianisme i 10 on s’aplica la pena de mort a les lesbianes.
Deia Dominique Wittig al seu diccionari de les amants de “LESBOS – Según la opinión de todas Lesbos es un lugar particular. Unas dicen que sólo las lesbianas frecuentan Lesbos. Otras son de la opinión de que todas las amantes van alguna vez. Las portadoras de fábulas dicen que también ellas van a Lesbos”. I deia també que LESBIANA és “Aquella que no vive en el desierto , aquella que no esta perdida“.

No estem perdudes doncs, ens inspira Lesbos. Estimem-nos les unes a les altres així com Safo ens ha estimat, estimem-nos a nosaltres mateixes, estimem aquesta illa pròpia i que La Bonne sigui l’illa de Lesbos per uns dies, i d’ara per sempre, una illa de Lesbos, que va veure néixer a Safo però que també ha passat de ser paradís turístic, a rebre a milers dels 5 milions de refugiades siries que escapen de la guerra, una illa que ha vist acampar a les seves platges a 3500 persones refugiades a 4 graus sota zero aquest hivern i que veu ara com pateixen la calor. Volem ser aquesta Lesbos, nosaltres les proscrites de la cultura hetero-relacional, perquè parafrasejant de nou a Santa Dominique WittigSom fugitives de la nostra classe a l’igual que ho eren els esclaus fugitius nordamericans que es convertien en lliures“, perquè som dones lliures abans que sexualment diferents, perquè abans de la sexologia estigmatitzadora que va néixer el segle XIX hi havia nombroses comunitats de lesbianes lliures, com ens explicaran a les genealogies del divendres i sobretot perquè com farem visible, abans de la sexologia hi havia la poesia, la poesia de Safo de Lesbos, la poesia de la Txus Garcia o de la Sónia Moll, els textos de la Bel Olid avui dijous , Safo poeta i també Safo compositora com la Clara Peya i la Isabelle Laudenbach o l’Adelle Madau i la Vero Cendoya. I no dubto que si Safo que de ben segur que si fos viva avui, faria reggeton Lèsbic, com la Chocolate Remix el dissabte i que de la revetlla de Sant Joan n’hem fet l’Akelarre deSanta Joana que sempre hem sabut que era Lesbiana.

Ens fem visibLES i omplim de lesbianes la Wikipedia. Ens fem visibLES mirant les pelis que programa la Mostra de Films de Dones i menjant crispetes i fent manetes el diumenge. Ens farem visibLES amb el poder d’allò eròtic que invoca Audrey Lorde. Ens hem fet visibLES perquè la Nostra illa ha estat il·lustrada i convocat el Poder Sàfic com podem veure a l’exposició que demà inaugurem.

Serem visibLES i serem crítiques amb les pràctiques artístiques del discurs hegemònic, perquè volem també crear un espai de reflexió i pensament crític des dels feminismes anti i de-colonials i volem qüestionar el feminisme i el lesbianisme blanc, volem posar al centre del debat els cossos i les sexualitats racialitzades i colonitzades. Per això dissabte contraatacarem des de la dissidència i des de les resistències culturals lesbianes, i farem tallers de sexualitat on el nostre desig es torni exponencial perquè allò que les lesbianes desitgem, és compleix amb escreix, perquè aquell desig sorgit d’una conversa, s’ha convertit en aquest Festival.

Benvingudes doncs a l’illa que podem anomenar de LESBONNE, una illa acollidora. Benvingudes al visibLES!! que comenci el festival!!

#Onsomleslesbianes? Les lesbianes som al #visibLES

Moltes gràcies per fer-ho possible!!

Per veure totes les fotos del Festival, clica al nostre flickr